Defensar l'Estatut avui

Cal reconèixer que el debat d'aquest estiu sobre mani­fes­ta­ci­ons pre­ven­ti­ves a la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre l'Esta­tut no ha aju­dat gaire a cons­truir una acti­tud unitària en defensa del nos­tre auto­go­vern. I dubto que hagi pro­por­ci­o­nat a la ciu­ta­da­nia eines útils per inter­pre­tar una sentència que serà, en tot cas, com­plexa. Però aquests dies sem­bla que no hi hagi gaire interès a recor­dar que el fet que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal esti­gui exa­mi­nant un text votat per la ciu­ta­da­nia cata­lana té dos res­pon­sa­bles prin­ci­pals que no han res­pec­tat la decisió del poble de Cata­lu­nya: el PP i el Defen­sor del Pue­blo. No cal espe­rar cap sentència per acor­dar ja avui res­pos­tes polítiques con­tra els impul­sors dels recur­sos.

El PP va plan­te­jar un recurs d'incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat con­tra el moll de l'os de l'Esta­tut, en con­cret con­tra cent catorze arti­cles, nou dis­po­si­ci­ons addi­ci­o­nals i dues finals. El recurs va con­tra arti­cles que el PP va votar a favor en altres esta­tuts d'altres comu­ni­tats i, fins i tot, afecta aspec­tes apro­vats pel PP al Par­la­ment de Cata­lu­nya. El PP va atiar a més una cam­pa­nya anti­ca­ta­lana que ha tor­nat a aparèixer quan s'ha con­cre­tat l'acord de finançament. Dei­xa­rem pas­sar sense càstig aquesta actu­ació con­tra el país? La pro­posta és molt clara: com­promís de les for­ces polítiques cata­la­nes de no pac­tar amb el PP el govern de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya ni ator­gar cap suport al PP per gover­nar l'Estat espa­nyol. És sen­zill. CiU, que ja pre­para la reacció a la sentència, estarà d'acord a aïllar el PP com a represàlia pel recurs? No cal tor­nar al notari; n'hi ha prou amb una decla­ració solemne.

El Defen­sor del Pue­blo tam­poc no es va que­dar curt i va pre­sen­tar recurs a cent dotze arti­cles i qua­tre dis­po­si­ci­ons addi­ci­o­nals. No ho va fer davant altres esta­tuts. És força sig­ni­fi­ca­tiu que una ins­ti­tució ano­me­nada Defen­sor del Pue­blo actuï con­tra la volun­tat del poble. Pot­ser el senyor Múgica no se sent defen­sor del poble català. ICV va dema­nar l'any 2006 el ces­sa­ment del senyor Múgica. En aquest cas la pro­posta també podria ser con­tun­dent: com­promís dels par­tits cata­lans de tor­nar a exi­gir al Congrés de Dipu­tats el ces­sa­ment del senyor Múgica. El PSC, amb con­se­llers que tor­nen a replan­te­jar-se les rela­ci­ons amb el PSOE, s'atre­vi­ria a sig­nar un acord en aquest sen­tit? Pot­ser seria bo que abans d'espe­cu­lar sobre la res­posta a una sentència ine­xis­tent cas­tiguéssim política­ment els res­pon­sa­bles que aquesta sentència es pugui pro­duir. I quan el Tri­bu­nal es pro­nunciï en tor­na­rem a par­lar.