Un desencís més

A la missa de la festa major del mes de juliol pas­sat a Santa Cris­tina, el rec­tor, Josep M. Cas­tellà, recor­dant l'espe­rit dels vila­tans davant del bisbe, va subrat­llar que a Llo­ret «tots anem en el mateix barco». Aquesta és la frase que va adop­tar per nom la pla­ta­forma cre­ada a prin­cipi d'any, després del des­as­tre marítim de Sant Esteve en què van que­dar des­truïdes dues embar­ca­ci­ons turísti­ques de la família Agustí, més cone­guda per Can Juli­ola, com vaig comen­tar a La Gale­ria del 14 de gener. Aca­bava dient que la festa major d'enguany, sense les dues bar­ques sinis­tra­des, no seria el mateix. I no ho va ser, encara que altres empre­ses van apor­tar el seu con­curs per poder tras­lla­dar la mateixa quan­ti­tat de gent a la pro­cessó marítima. El pit­jor del cas és, però, que després de papers, esforços, con­tac­tes, visi­tes i pro­me­ses, ni els amos de les bar­ques ni els que van for­mar la pla­ta­forma esmen­tada no han acon­se­guit res. Temps enrere, la secretària de Joa­quim Nadal em tru­cava de part del con­se­ller per dir que no calia que la pla­ta­forma (de la qual jo també for­mava part) –amb 2.696 sig­na­tu­res al dar­rere, l'adhesió de 74 enti­tats llo­re­ten­ques i 31 empre­ses que espontània­ment s'hi van afe­gir i els acords dels ajun­ta­ments de Llo­ret, Tossa i Bol­sena (Itàlia)– l'anés a veure com havíem dema­nat. Que tot estava ben encar­ri­lat. L'Ins­ti­tut Català de Finan­ces ava­la­ria un crèdit tou fins a un 80 per cent. Vaig fer un con­tacte amb Arcadi Cal­zada perquè rebés els interes­sats a Caixa Girona, per estu­diar el 20% que fal­tava. Ens aca­bem d'assa­ben­tar ara que l'Ins­ti­tut Català de Finan­ces ha dene­gat l'aval i, per la seva part, Caixa Girona ja està des­calçada i el pre­si­dent se n'ha anat sense dir res. Governs i pro­homs tenen feina a reflo­tar bancs –no bar­ques– i a crear ins­ti­tu­ci­ons amb diner nos­tre, i les empre­ses fami­li­ars, que s'espa­vi­lin.