Deixats de la mà de Déu

Mit­jan del 2011 i el que durant anys va ser un dels indrets on, en teo­ria, es vivia millor de l'Estat, les comar­ques giro­ni­nes, és víctima d'una impor­tant dis­cri­mi­nació per part de la maquinària de l'admi­nis­tració i la política espa­nyo­les. Una dis­cri­mi­nació que afecta alguns dels àmbits que mar­quen més el benes­tar de les soci­e­tats en aquest inici del segle XXI. Estem par­lant de les comu­ni­ca­ci­ons i el trans­port. Amb mitja car­re­tera N-II en obres i l'altra mitja com una car­re­tera de fa cin­quanta anys, amb un aero­port amb les mans lli­ga­des i un futur incert i amb un trans­port per fer­ro­car­ril que mal­tracta els viat­gers i els obliga anar en trens més curts del nor­mal que van plens fins a dalt i que, al cap­da­munt, arri­ben tard. Sovint no entenc encara com la soci­e­tat giro­nina, que tant ron­dina, no acaba de fer un cop de puny sobre la taula. Al final, deu ser que ja ens deu estar bé...