La tanca del port

Les tan­ques i els murs són cons­truc­ci­ons pràcti­ques per al con­trol i la segu­re­tat, com també són ele­ments simbòlics de domi­nació i poder. No cal ser Fou­cault per enten­dre com poden arri­bar a con­di­ci­o­nar uns bar­rots. El port de Vila­nova i la Geltrú és l'únic de Cata­lu­nya que a part d'estar pro­te­git amb un con­trol d'accés i un cir­cuit de càmeres de vigilància també té un tan­ca­ment del perímetre amb rei­xes. Els veïns del barri de Mar ho denun­cien des de fa gai­rebé una dècada, quan Ports de la Gene­ra­li­tat va deci­dir posar-hi el tan­cat amb l'excusa de certs pro­ble­mes de segu­re­tat dins les ins­tal·laci­ons. Pro­ble­mes que no s'han resolt en tots aquests anys, fet que demos­tra que l'enrei­xat no era la solució de res i sí l'inici d'una situ­ació ver­go­nyant per a una ciu­tat que intenta viure de cara al mar però que entre la platja de Ribes Roges i la platja del Far es troba amb una gar­jola marítima. El port de Vila­nova i la Geltrú és el pri­mer en fac­tu­ració dels depen­dents de Ports de la Gene­ra­li­tat –els no autònoms–, al davant del de Sant Car­les de la Ràpita i del de Palamós, amb més de dos mili­ons d'euros l'any 2008, cosa que repre­senta un 14,35% del total. És nor­mal que la gerent de l'empresa pública, Dolors Rodríguez, pateixi pels inci­dents, però l'intent de solució del pro­blema intern no hau­ria de dur implícit el per­ju­dici a la ciu­tat, tant als seus veïns com als seus visi­tants. Si com diuen el seu objec­tiu per a la capi­tal del Gar­raf és «crear un nou front por­tu­ari i impul­sar la inte­gració del port en el tei­xit urbà» mit­jançant una futura reor­de­nació urbanística de la plaça del Port, que comen­cin a pen­sar en les alter­na­ti­ves de segu­re­tat que no com­por­tin l'enga­bi­a­ment. La tanca ha de caure, en el sen­tit més pragmàtic del terme i també en el simbòlic. És del tot sufi­ci­ent gai­rebé una dècada veient bar­rots gri­sos davant del mar.