Parlant amb una maleta

El mas­te­got de les cri­sis més seve­res forja herois ines­pe­rats. Dillin­ger o Bon­nie i Clyde, per exem­ple, que després del crac del 29 es van gua­nyar la sim­pa­tia de la classe tre­ba­lla­dora perquè pas­sa­ven comp­tes a la classe explo­ta­dora, és a dir, als ban­quers. Revol­tats con­tra el capi­ta­lisme que els dei­xava a la cuneta, es van dedi­car a tor­nar el cop amb una reta­llada a les mans i una frase a la boca: això és un atra­ca­ment. Van tenir un final trist i abrupte però la seva victòria va ser rotunda: la poli­cia els con­si­de­rava ene­mics públics men­tre el poble els ele­vava a la cate­go­ria de mites. Els temps han can­viat i ara els des­clas­sats ja no atra­quen bancs, són els bancs els qui atra­quen el món. És clar que no hi ha crisi que dis­culpi cap delicte, però, veient com els delinqüents prin­ci­pals seuen als con­sells d'admi­nis­tració de la impu­ni­tat i pre­si­dei­xen les jun­tes d'acci­o­nis­tes de la rein­cidència, situar-se fora de la llei gai­rebé és un acte de legítima defensa. Les pla­nes de suc­ces­sos són l'apa­ra­dor dels qui trans­for­men aquesta frus­tració en actes con­tra el Codi Penal. Aquests dies hem lle­git el cas del con­tor­si­o­nista de la maleta, que sorprèn per la metòdica pla­ni­fi­cació del roba­tori i la seva audaç exe­cució. El lla­dre s'introduïa en una maleta que un còmplice col·locava entre els equi­pat­ges dels auto­cars que van de Bar­ce­lona a l'aero­port de Girona. Durant el tra­jecte, sor­tia del cau, bui­dava les coses de valor de les altres male­tes, i es tor­nava a tan­car gràcies a un sis­tema de doble cre­ma­llera. Ho tenien tot cal­cu­lat menys el detall que els ha dut a la gar­jola: alguns viat­gers van tro­bar sos­pitós que un home parlés amb una maleta, i ho van denun­ciar a la poli­cia. Vivim en una soci­e­tat de pors estra­nyes, que tolera, manyaga, els ban­quers atra­ca­dors i, en canvi, troba que un home que parla amb una maleta és una amenaça insu­por­ta­ble. El lla­dre­got con­tor­si­o­nista es mereix una con­demna pro­por­ci­o­nada al seu delicte, i tant!, però també un con­tracte amb el Circ du Soleil.