Fukushima i TV3

Demà, Dia Mun­dial del Medi Ambi­ent, un tei­xit d'orga­nit­za­ci­ons anti­nu­cle­ars es mani­fes­ta­ran a Bar­ce­lona per recla­mar el tan­ca­ment de les cen­trals d'Ascó i Van­dellòs. És una bona ocasió per rei­vin­di­car amb urgència un debat democràtic sobre el futur d'aquesta font d'ener­gia i una infor­mació con­tras­tada sobre aquesta qüestió. Ha que­dat palès, com ja va suc­ceir a Three Mile Island (Penn­silvània, 1979) i Txernòbil (Ucraïna, 1986), i ara Fukus­hima, que la infor­mació elec­tro­nu­clear segueix patint una greu mani­pu­lació.

El lobby atòmic ha mos­trat un cop més la seva con­nivència amb els poders polítics i mediàtics. La com­pa­nyia elèctrica de Tòquio (Tepco) està ocul­tant la ter­ri­ble con­ta­mi­nació emesa per la fusió dels nuclis de tres reac­tors de Fukus­hima Daiichi i els efec­tes de la pol·lució del plu­toni 239 del reac­tor número 3, ali­men­tat pel com­bus­ti­ble mixt d'urani i plu­toni (MOX) impor­tat de França.

Els verins radi­o­ac­tius en forma dels isòtops de cesi, iode i estronci, entre d'altres, estan infec­tant les ter­res, l'aigua i l'atmos­fera, i este­nent-se fins a la capi­tal nipona i el Pacífic. El núvol plana sobre Europa en dosis bai­xes, com ho va fer el de Txernòbil fa vint-i-cinc anys.

L'Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut (OMS), però, decla­rant durant set­ma­nes que la con­ta­mi­nació no és pre­o­cu­pant, s'ha fet còmplice d'aquest engany uni­ver­sal i oculta el seu con­veni amb l'Orga­nisme Inter­na­ci­o­nal d'Ener­gia Atòmica (OIEA) sig­nat el 1959. L'OMS té a Gine­bra única­ment qua­tre experts en radi­o­pro­tecció, i no pot eme­tre cap comu­ni­cat sense el vis­ti­plau d'aquest orga­nisme de les Naci­ons Uni­des.

Les soci­e­tats atòmiques podrien anar con­tra els drets humans en ama­gar fins a límits into­le­ra­bles els efec­tes sobre les per­so­nes dels ele­ments radi­o­ac­tius eme­sos en els tres acci­dents més greus produïts en cen­trals nucle­ars.

Aquesta des­va­lo­rit­zació de la tragèdia glo­bal per objec­tius comer­ci­als, ha afec­tat també els mit­jans públics, molt espe­ci­al­ment TV3.

Com a peri­o­dista que vaig ana­lit­zar la infor­mació donada durant els acci­dents de Three Mile Island i Txernòbil, he de mani­fes­tar la meva cons­ter­nació pels cri­te­ris de TV3 sobre els efec­tes de les fui­tes de Fukus­hima.

Hem pogut visu­a­lit­zar un domini abso­lut de les opi­ni­ons de tècnics i científics vin­cu­lats direc­ta­ment o indi­rec­ta­ment a la indústria elec­tro­nu­clear. Entre les nom­bro­ses aber­ra­ci­ons escol­ta­des des­ta­ca­ria la d'un pro­fes­sor de la UPC (dels deu experts pro­nu­cle­ars entre­vis­tats durant el mes de març) que declarà al Tele­notícies Mig­dia del 29 de març que la pol·lució del plu­toni 239 aca­ba­ria diluïda en l'immens oceà, quan els manu­als de física nuclear expli­quen que la inha­lació d'una milionèsima de gram de plu­toni és mor­tal per als éssers vius. I que el seu període de semi­de­s­in­te­gració és de 24.390 anys!

L'altra crítica que faig és a deter­mi­nats ter­tu­li­ans que solen opi­nar sobre tot sense ser espe­ci­a­lis­tes de quasi res. És lamen­ta­ble escol­tar les seves refle­xi­ons sobre l'ener­gia nuclear i com menys­te­nen la base docu­men­tada del movi­ment anti­nu­clear.

Els aspec­tes polítics, ètics i econòmics de la catàstrofe japo­nesa han que­dat mar­gi­nats dels debats tele­vi­sius. És com si es tractés de pro­te­gir les futu­res inver­si­ons del sec­tor elec­tro­nu­clear de les con­seqüències de Fukus­hima.

Crec, sin­ce­ra­ment, que TV3 ha fra­cas­sat en la infor­mació elec­tro­nu­clear des de l'incendi de Van­dellòs I, el 18 d'octu­bre de 1989. Em temo que aquesta deficiència, per dir-ho en parau­les suaus, revela la colos­sal inde­fensió que els cata­lans tenim davant dels mono­po­lis energètics que domi­nen la nos­tra vida quo­ti­di­ana.

He de con­fes­sar, però, als lec­tors que no hi veig una alter­na­tiva pos­si­ble en el marc polític actual que no sigui reco­ma­nar les webs dels experts en el tema sense lli­gams amb la indústria de l'àtom. Per exem­ple: el Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear www.​ene​rgia​sost​enib​le.​org. Com­pro­va­reu la diferència.