Passos de vianants

Per als que fa anys que con­vi­vim amb els turis­tes, una de les imat­ges que segur que molts tenim gra­vada a la memòria és la d'una família estran­gera espe­rant-se pru­dent­ment a cre­uar un pas de via­nants. S'espe­ren perquè saben que aquí –tot i que la tendència, afor­tu­na­da­ment, està can­vi­ant– molts pocs cot­xes s'atu­ren en un pas de via­nants. Les dades fetes públi­ques aquest dimarts pel RACC ho con­fir­men ple­na­ment: la pro­ba­bi­li­tat de morir atro­pe­llat en un pas de via­nants d'aquí és el doble d'alta que en països com Holanda i Suècia. Prudència, molta prudència, per tant –pen­sen els turis­tes–. I, sobre­tot, agraïment infi­nit –això també– als con­duc­tors que s'hi atu­ren. Un agraïment amb ges­tos i som­riu­res perquè aque­lla per­sona que ha atu­rat el seu vehi­cle abans del pas zebra és, per a ells, gai­rebé com un heroi, l'excep­ci­o­na­li­tat que con­firma la regla. Malau­ra­da­ment.