Empresaris i estabilitat

Diuen que els empre­sa­ris volen esta­bi­li­tat per tal que els seus nego­cis vagin bé. Diuen que per aquest motiu no els interessa la pos­si­ble ines­ta­bi­li­tat deri­vada del procés inde­pen­den­tista. És a dir que, els empre­sa­ris, per por no es decla­ren inde­pen­den­tis­tes.

No es dei­xin enga­nyar, els empre­sa­ris, l'únic que volem és que les empre­ses que tenim o repre­sen­tem gua­nyin diners i incre­men­tin valor patri­mo­nial.

Un procés d'inde­pendència implica la pèrdua de bene­fi­cis o de valor patri­mo­nial de les empre­ses? En cap cas no es pot afir­mar aquest fet sense ser ten­denciós, com no es pot dir el con­trari sense ser molt clar en les expli­ca­ci­ons.

El que sí es pot dir és que els empre­sa­ris estem acos­tu­mats a viure cicles econòmics, tant externs com interns, i a pren­dre les deci­si­ons per tal que aquests cicles ens siguin favo­ra­bles amb vista als resul­tats econòmics. Quan una màquina deixa de ser ren­di­ble perquè en surt una més pro­duc­tiva, l'empre­sari ten­deix a can­viar-la en el moment en què les seves pèrdues de marge es com­pen­sen amb l'amor­tit­zació de la màquina, o bé quan per aten­dre un nou mer­cat cal aquest nou procés per fer-ho amb un preu i qua­li­tat accep­ta­bles. La inversió ini­cial acos­tuma a ser cos­tosa, però l'empre­sari sem­pre acaba mirant el mitjà ter­mini, i per tant, els bene­fi­cis que repor­tarà el nou actiu.

Un nou Estat per a Cata­lu­nya no té per què ser, a pri­ori, dolent per a les empre­ses que hi ope­ren, tin­guin capi­tal català, espa­nyol o de qual­se­vol altre lloc del pla­neta. Al con­trari, hi haurà empre­ses que incre­men­ta­ran clara­ment els seus resul­tats en el moment en què Cata­lu­nya esde­vin­gui Estat. Les cons­truc­to­res situ­a­des a Cata­lu­nya, per exem­ple, tin­dran més punts per endur-se el gruix de les noves inver­si­ons que farà l'Estat català, en detri­ment d'altres empre­ses amb seu a d'altres països. Sim­ple­ment, com passa a la major part del món, les empre­ses del país tenen pri­o­ri­tat davant de les lici­ta­ci­ons públi­ques.

Però a més, un Estat català podrà comp­tar amb molts més recur­sos (deri­vats de l'eli­mi­nació de l'espoli fis­cal) i, per tant, mol­tes més inver­si­ons i des­pesa a casa nos­tra, acom­pa­nyat molt pro­ba­ble­ment d'una bai­xada d'impos­tos. Perquè a Cata­lu­nya, per la riquesa que gene­rem podríem abai­xar els impos­tos de soci­e­tats i IRPF un 25% i encara ens sobra­rien diners per fer un 60% més d'infra­es­truc­tu­res, un 15% més de des­pesa social i incre­men­tar un 10% les pen­si­ons.Tot això equi­val als 22.000 mili­ons d'espoli fis­cal.

Hi ha la per­cepció, no fona­men­tada, que mar­xar d'Espa­nya supo­sarà un boi­cot comer­cial dels espa­nyols, qüestió mai no demos­trada i no publi­cada. Recent­ment, des del CCN (Cer­cle Català de Nego­cis) hem encar­re­gat un estudi en aquest sen­tit, que amb els pri­mers resul­tats a la mà indica que un pos­si­ble boi­cot tin­dria per res­posta un con­tra­boi­cot de mag­ni­tud sufi­ci­ent­ment impor­tant perquè al final tot­hom enten­gui que és irra­ci­o­nal pren­dre aques­tes postu­res. Només cal recor­dar que el famós boi­cot del cava va ser con­tra­res­tat amb una inten­si­fi­cació del con­sum de vins cata­lans, i fins i tot en molts casos un des­co­bri­ment que tenim millors vins del que a vega­des ima­gi­nem.

Però, a més, el nos­tre estudi indica que el màxim boi­cot pos­si­ble no arri­ba­ria en cap cas a un impacte de 3.000 mili­ons d'euros anu­als, molt per sota de les xifres de l'espoli fis­cal que patim amb Espa­nya, és a dir, que no arri­ba­ria mai al 15% del que avui paguem a l'Estat i no retorna en forma de des­pesa ni inversió al nos­tre país.

I això sí que ho ente­nem tots els empre­sa­ris. Davant d'un procés inde­pen­den­tista, s'incre­men­ten les opor­tu­ni­tats de negoci a Cata­lu­nya, però més impor­tant, s'obren noves opor­tu­ni­tats: elèctri­ques, telefòniques, cons­truc­to­res, banca, sec­tor aero­es­pa­cial, cor­reus... sec­tors actu­al­ment cen­tra­lit­zats bàsica­ment al cos­tat de la capi­tal. Però també un crei­xe­ment del con­sum per la reducció d'impos­tos que sens dubte aju­darà el petit comerç, les empre­ses de ser­veis i en defi­ni­tiva tot el tei­xit empre­sa­rial situat a Cata­lu­nya.

Tots els empre­sa­ris hauríem d'estar interes­sats en l'asso­li­ment de l'Estat pel bé dels nos­tres nego­cis. Hem de pen­sar que ara és el moment d'inver­tir, la màquina espa­nyola s'ha fet vella, i amb la nova màquina cata­lana aviat en veu­rem el seu major ren­di­ment. Ara és el moment d'impul­sar un nou Estat que esde­vindrà un dels més rics d'Europa (el quart segons els estu­dis) fruit del nos­tre tre­ball, la nos­tra tra­dició empre­sa­rial i la nos­tra cre­a­ti­vi­tat.