Esclaus del mòbil

El pri­mer mòbil, als 10 anys

L'altra infor­mació és molt més pro­pera i no té uns resul­tats tan funes­tos però és pre­o­cu­pant per dife­rents motius. Un informe de l'OCUC –Orga­nit­zació de Con­su­mi­dors i Usu­a­ris de Cata­lu­nya– asse­nyala que els joves cata­lans tenen el seu pri­mer telèfon mòbil als deu anys. O sigui que estan pen­jats del mòbil. La dependència d'aquest giny és altíssima i fa fere­dat pen­sar que aquesta sub­or­di­nació a l'apa­rell comença a unes edats tan ten­dres.

També és veri­tat que, si es fa amb seny i amb un cert con­trol, és una eina que ha de fer la vida més fàcil, a petits i grans. Sobre­tot per als grans que els interessa tenir collats els més joves. És ben bé, però, que el mòbil ha per­dut la seva uti­li­tat ori­ginària. Segons em sem­bla recor­dar, el telèfon mòbil es va inven­tar per faci­li­tar-nos la vida en el sen­tit de pro­cu­rar per la nos­tra mobi­li­tat i, de retruc, per la nos­tra lli­ber­tat. Repre­sen­tava no depen­dre de la tele­fo­nia fixa, amb fils con­nec­tats als pals de telèfon. El que ha aca­bat pas­sant és que la nos­tra vida està con­di­ci­o­nada, sub­or­di­nada, lli­gada –de vega­des de neces­si­tat, de mor­tal neces­si­tat, com hem vist abans– a un mòbil que el que fa pre­ci­sa­ment és reta­llar la nos­tra mobi­li­tat. La nos­tra vida també està vigi­lada des que tots els mòbils, siguin de la moda­li­tat que siguin –de pre­pa­ga­ment, de tar­geta o de con­tracte–, han d'estar iden­ti­fi­cats.

Per tant, la nos­tra lli­ber­tat indi­vi­dual queda reduïda a una relació d'escla­vatge fins al punt que hi podem dei­xar la vida perquè és tan gran la dependència que sense mòbil estaríem per­duts, no sabríem què fer. L'addicció, en alguns casos, és malal­tissa, és foras­se­nyada. Queda clar, doncs, que s'ha cap­gi­rat la raó de ser d'aquests telèfons ini­ci­al­ment ano­me­nats portàtils per raons òbvies. Ara, et dei­xes el mòbil, el perds o li passa qual­se­vol sos­caire, i perds el món de vista, com el senyor del Tirol.

La nos­tra vida és el mòbil, la nos­tra vida és dins del mòbil, con­cre­ta­ment dins de l'agenda; és el nos­tre con­tacte amb el món. Un món glo­bal que empeny a la mobi­li­tat amb un com­pany de viatge que ens ho per­met tot i que, com si es tractés d'un apèndix de l'ésser humà, ja forma part de la nos­tra existència i de la nos­tra quo­ti­di­a­ni­tat.

La prova és que cada dia incor­pora més pres­ta­ci­ons i el mòbil ha dei­xat de ser el que era. No només un apa­rell per tru­car, sinó que s'ha con­ver­tit en un mitjà de comu­ni­cació de mas­ses del qual en menor o major grau en som –ho vul­guem o no– depen­dents, per no dir-ne, encara que ens costi reconèixer-ho, esclaus.