Més inversió en seguretat a la carretera
La Generalitat haurà d'indemnitzar un motorista que l'any 2000 va quedar tetraplègic després de tenir un accident de trànsit a la carretera que uneix Blanes i Tossa de Mar. La sentència reconeix que la protecció insuficient de la carretera va ser la causa de les greus lesions que es va fer el jove, ja que en aquell moment la tanca lateral no incorporava el faldó metàl·lic que està comprovat que pot salvar la vida de molts motoristes. La sentència té un valor afegit perquè és la segona que reconeix aquest fet i, per tant, obre la porta perquè tots els motoristes que s'han lesionat en accidents similars puguin reclamar responsabilitats a l'administració.
No seria just ignorar l'esforç que ha fet l'administració catalana en els darrers anys per incorporar a les principals carreteres del país aquest element protector, però és fàcil de veure que l'esforç no ha estat suficient. Perquè no es tracta només d'incorporar el faldó a les carreteres de nova construcció, que és evident, sinó d'estendre la seva instal·lació a totes les carreteres del país i, especialment, a les més utilitzades pels motoristes. Es tracta d'actuacions puntuals que requereixen una inversió molt modesta però que serveixen per salvar vides. En cap cas l'administració pot emparar-se en les restriccions pressupostàries per escatimar elements bàsics de seguretat a les nostres carreteres.
La croada contra l'accidentalitat a les carreteres s'ha centrat en els últims anys en la conscienciació dels conductors i el càstig sever als infractors. I aquestes polítiques han donat un molt bon resultat, malgrat que la inversió en la millora de les condicions de seguretat de les carreteres, que també és un factor determinant en l'accidentalitat, ha estat massa tímida. Insuficient. Amb les indemnitzacions que l'administració pot haver d'acabar assumint per aquestes deficiències es podrien haver condicionat molts quilòmetres de carreteres.