Animals abandonats

Faig una crida d'atenció. Mol­tes per­so­nes con­ti­nuen aban­do­nant els seus ani­mals. Ja sigui perquè mar­xa­ran de vacan­ces i no saben què fer-ne, perquè patei­xen malal­ties i no poden pagar el trac­ta­ment, o sim­ple­ment perquè l'ani­mal ha cres­cut i no és tan desit­ja­ble com quan van com­prar-lo. A totes aques­tes per­so­nes, els demano que, abans de dei­xar el seu ani­mal al car­rer, al parc, a la rotonda o en qual­se­vol altre lloc, bus­quin alter­na­ti­ves. Hi ha pro­tec­to­res d'ani­mals, ONG, o pos­si­ble­ment amics que podrien adop­tar-lo.

És comú que la gent cre­gui que dei­xant els ani­mals a la natura ja sabran com han de sobre­viure. Lamen­ta­ble­ment, no és així: han nas­cut i han estat cri­ats en cap­ti­vi­tat, depe­nen dels humans per viure. He tin­gut dues experiències: la pri­mera és que vaig reco­llir una fura perquè els amos havien de mar­xar de vacan­ces i no se la podien empor­tar i volien dei­xar-la al bosc que tenien a prop (estava tot el dia tan­cada en una gàbia), i la segona és el cas d'un conill aban­do­nat en una rotonda. Estava envol­tat de gespa, però no podia men­jar perquè tenia mala­ment les dents per una dieta ina­de­quada. Quan vaig tro­bar-lo estava des­hi­dra­tat, ple de puces i de papar­res, i tenia molta gana.

Per res­pecte a aquests ésser vius, i per res­pecte a nosal­tres matei­xos, no els aban­do­neu, bus­queu una opció més digna. Abans de com­prar un ani­mal, pen­seu que serà part de la vos­tra vida durant molts anys i mol­tes vacan­ces, i no una joguina. Si no esteu segurs de poder fer-vos-en càrrec, no el com­preu.