Sensatesa, consellera Rigau

Fa vuit mesos vaig tenir l'opor­tu­ni­tat d'escol­tar en directe l'estre­nada con­se­llera Rigau. He de dir que, mal­grat el to polític del dis­curs, em va sem­blar que les pro­pos­tes que feia i les pre­gun­tes que es for­mu­lava sobre l'estat de l'ense­nya­ment tras­pu­a­ven, sobre­tot, sen­sa­tesa i calma. I com que la impro­vi­sació i l'ocurrència eren el pa de cada dia de l'antic Depar­ta­ment d'Edu­cació, aque­lles refle­xi­ons em van agra­dar. Ara, però, he de dir que tota aque­lla sen­sa­tesa i aque­lla sere­nor que m'havien espe­rançat es van fon­dre quan, just estre­nat el càrrec, la con­se­llera Rigau es va afa­nyar a decla­rar que si els cen­tres ho dema­na­ven podrien supri­mir la mal ano­me­nada set­mana blanca del mes que ve i quan, poc després, es va haver de fer enrere i mati­sar-ho, i dis­fres­sar-ho… I jo, que sóc pro­fes­sora i mare, vaig pen­sar que començàvem mala­ment i ja vaig tor­nar a visu­a­lit­zar l'ocurrència edu­ca­tiva com a motor del país. Vaig pen­sar que, per cobrir les vacan­ces esco­lars del febrer, l'actual Depar­ta­ment de Benes­tar i Família (que es dóna la mà amb el d'Ense­nya­ment) havia pro­gra­mat L'hivern és teu des de feia mesos, s'havia fet un sor­teig públic i les famílies interes­sa­des ja havien pagat la bes­treta. Vaig pen­sar que mol­tes AMPA i ajun­ta­ments ja havien orga­nit­zat casals i acti­vi­tats per a aquests dies. Vaig pen­sar que molts pares o mares havien dema­nat una set­mana de vacan­ces a l'empresa. Vaig pen­sar que algu­nes famílies havien pla­ni­fi­cat algun viatge no forçosa­ment a la neu. I vaig pen­sar que era una mica pre­po­tent car­re­gar-se tan a la lleu­gera tota aquest intent previ de con­ci­li­ació labo­ral i fami­liar i obli­gar, tant les famílies com les esco­les, a desor­ga­nit­zar-se una altra vegada. I vaig pen­sar que supri­mir la set­mana blanca seria un gran pas, però per al pro­per curs 11/12... Més impro­vi­sa­ci­ons i ocurrències no, con­se­llera, ara ja no toca.