Joan Solà, el mestre

Per Sant Jordi vaig coin­ci­dir amb ell, quan li vaig com­prar el lli­bre Plan­tem cara. Vam par­lar dels anys que va ser pro­fes­sor meu, i de la seva pecu­liar manera de fer classe: sem­pre dema­nava l'opinió dels alum­nes per saber com dèiem una cosa o altra. Sem­pre la llen­gua viva, la par­lada. La intuïció dels par­lants, en deia. És una gran pèrdua per al país, per a la nos­tra llen­gua i la nos­tra cul­tura. Ara ens toca als que venim dar­rere con­ti­nuar la seva gran tasca: plan­tar cara davant les injustícies que ame­na­cen la nos­tra esti­mada llen­gua, i situar-la a l'altura que li cor­res­pon. Gràcies per la feina feta, per mos­trar-nos, amb el cap ben alt, el camí que cal seguir. Des­cansi en pau, mes­tre.