I tant, que calen els mercats municipals!

El veí Jaume Oli­ve­res plan­te­java en un arti­cle recent una interes­sant reflexió sobre la vigència dels mer­cats muni­ci­pals tal com han estat ente­sos des de finals del segle XIX, en la qual bar­re­java con­jun­tura –reforma dels mer­cats– amb el model. Pel que fa al Maig­non, la reforma ja és a les mans dels tècnics muni­ci­pals, i els para­dis­tes no han de patir gens, perquè saben que han estat i esta­ran tot­hora infor­mats del procés.

La diagnosi que Oli­ve­res fa dels mer­cats és com­par­tida. El model de gestió actual ha estat un model d'èxit, estu­diat i imi­tat arreu, però està que­dant obso­let. En aquest procés de rea­dap­tació ens tro­bem avui, i en aquest marc cal enten­dre les peti­tes refor­mes del mer­cat de Llefià i la cons­trucció de l'enve­lat pro­vi­si­o­nal per al Maig­non. Cer­ta­ment, avui els mer­cats muni­ci­pals no tenen el rol exclu­siu d'abas­ti­ment, però, en canvi, en tenen un altre tan impor­tant o més, que és el de la pro­xi­mi­tat. I man­te­nen ele­ments de dina­misme econòmic que acon­se­llen repen­sar-los per tor­nar-los a con­ver­tir en motor econòmic del seu entorn, per reforçar alhora el comerç de pro­xi­mi­tat, tan carac­terístic d'aques­tes con­tra­des medi­terrànies. Sense mer­cats que ver­te­brin el ter­ri­tori, man­te­nir el nos­tre model comer­cial es farà més difícil. Volem aquest model de comerç, que dóna llum i ànima als nos­tres car­rers? Volem con­ti­nuar donant res­posta a prop del 50% de bada­lo­nins i bada­lo­ni­nes que afir­men que van a com­prar men­jar quo­tidià als mer­cats? That's the ques­tion!