Parelles lingüístiques

Jo he fet de pare­lla lingüística i em fa la impressió que aquest tipus d'ini­ci­a­tiva ser­veix molt poc per a la fina­li­tat per a la qual es va esta­blir: que els par­ti­ci­pants es dei­xin anar i par­lin amb espon­taneïtat el català amb tot­hom. El 80% dels cata­lans no man­te­nen el català i quan veuen un estran­ger la immensa majo­ria par­len cas­tellà. Així no anem enlloc. Seria millor que els cata­lans ens pre­o­cupéssim més de par­lar català en tota situ­ació que no pas de fer de pare­lla lingüística. Ja sé que una cosa no exclou l'altra, però hi hau­ria d'haver pri­o­ri­tats. Després de 10 dies i més de 15 hores de con­versa esforçada amb el noi japonès que em va tocar de com­pany, la seva con­clusió va ser deso­la­dora. Em va dir: «Sí, sí, això del català està molt bé, però tan prompte com em sigui pos­si­ble aprendré cas­tellà.» Tenia clar que la llen­gua «útil» a Cata­lu­nya –en part pel que he dit abans– era el cas­tellà. Crec que les pare­lles lingüísti­ques poden ser una cosa simpàtica i un bon meca­nisme d'inte­gració social, tan­ma­teix diria que millo­ren molt poc l'ús efec­tiu del nos­tre idi­oma.