Mari Tarragó lloa la figura de la iaia en un nou llibre

Res­pecte de la gent gran, de la natura, dels ani­mals, apren­dre a escol­tar i a obser­var tot allò que ens envolta, “amb sim­pa­tia i amb molts colors d'opti­misme”, és el mis­satge que Mari Tar­ragó, autora del seu últim lli­bre La iaia, publi­cat per l'edi­to­rial Sd Edi­ci­ons dins la col·lecció El Dodo Bobo, vol trans­me­tre als lec­tors.

Aquest nou lli­bre de Mari Tar­ragó està ple de sen­ti­ments. La iaia és un conte que vol ser un home­natge a totes les àvies del món, por­ta­do­res del tre­sor de l'experiència, i que l'autora ha fet en memòria de la seva iaia: “Una per­sona molt impor­tant en la meva vida i a la qual vaig esti­mar molt”.

La pro­ta­go­nista mima, educa sense nor­mes amb amor i amb una entrega abso­luta i, segons queda mani­fes­tat en la mateixa obra, “con­vida a cami­nar entre flors per un món sense espi­nes ple de dolçor i sor­pre­ses que no s'aca­ben mai”, un món que el lec­tor des­co­breix a través dels ulls de la néta.

Mit­jançant el llen­guatge sug­ges­tiu i evo­ca­dor de les il·lus­tra­ci­ons fetes per la mateixa autora i que com­bina encer­ta­da­ment amb el text, aquesta col·lecció pretén fer aflo­rar la passió en petits i grans. A Mari Tar­ragó li agrada cap­bus­sar-se en el seu pas­sat, en un exer­cici en què intenta recor­dar les olors, els colors, la gent, el seu poble, racons, objec­tes, i que plasma en els seus dibui­xos. Són petits records que “fan que els dibui­xos de cadascú par­lin llen­guat­ges dife­rents”, afirma l'escrip­tora.