Una jutgessa commina Forallac a fer un pla especial de protecció per al nucli de Peratallada

El 6 de juny del 2003, la comissió de Patri­moni de Girona, en una reunió pre­si­dida per Joan Domènech, va donar llum verd a l'avant­pro­jecte de cons­trucció de qua­tre cases uni­fa­mi­li­ars a la plaça del Cas­tell de Pera­ta­llada, que ja havia estat rebut­jat en una pri­mera ocasió i que va ser refor­mat per poder tor­nar-lo a pre­sen­tar i ser apro­vat, tot i no incloure el pre­cep­tiu informe arqueològic. El pro­mo­tor de l'obra era Àngel Fri­gola. En base a aquell informe, que no dic­ta­mi­nava sobre un pro­jecte defi­ni­tiu –el matís és impor­tant–, l'Ajun­ta­ment de Fora­llac va ator­gar la llicència d'obres. El 13 de desem­bre del 2004 l'avant­pro­jecte va ser decla­rat lesiu a l'interès públic, mit­jançant una reso­lució de la con­se­llera de Cul­tura, Cate­rina Mie­ras, a instàncies dels ser­veis ter­ri­to­ri­als de Cul­tura a Girona, diri­gits ales­ho­res per Joan Solana, que van ini­ciar, el dia 8 de juny del 2004, els tràmits per dei­xar sense efecte la decisió presa el 2003. L'11 de febrer del 2005, l'advo­cat de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya va fer el següent pas i va pre­sen­tar un recurs a la sala con­ten­ci­osa admi­nis­tra­tiva con­tra l'acord de la comissió que apro­vava l'avant­pro­jecte, per tal d'acon­se­guir la seva anul·lació. La jut­gessa deses­tima els defec­tes de forma i temps al·legats per les parts deman­da­des en la causa: l'Ajun­ta­ment de Fora­llac, la pro­mo­tora Fon­ta­llada SL i Àngel Fri­gola. En la sentència també es rebat l'argu­ment que la cons­trucció s'ajusta al pla­ne­ja­ment urbanístic de Fora­llac. La jut­gessa al·lega que aquest plan­te­ja­ment recull que el con­junt que­darà sub­jecte a la redacció i apro­vació d'un pla espe­cial i que men­tre aquest no es redacti, com és el cas, qual­se­vol inter­venció haurà de ser infor­mada favo­ra­ble­ment per la comissió de Patri­moni. La sentència diu: «L'Ajun­ta­ment de Fora­llac, si vol posar fi a la com­petència de l'expres­sada comissió [de Patri­moni] amb el con­tin­gut i l'abast actual, el que ha de fer és pro­moure i apro­var en el marc de les seves com­petències el pla espe­cial de pro­tecció del con­junt històric, en el qual s'esta­blei­xin amb clare­dat i pre­cisió totes les nor­mes rela­ti­ves a les fin­ques d'aquest, reso­lent, entre d'altres qüesti­ons, la rela­tiva a l'edi­fi­ca­bi­li­tat.» La jut­gessa con­si­dera pro­vat que el canvi de cri­teri de la comissió de Patri­moni es fona­menta en un informe tècnic i deses­tima l'al·legació dels deman­dats en què argu­men­ten que el con­junt històric de Pera­ta­llada ja ha tin­gut mol­tes pèrdues d'ençà del 1975, en què es va decla­rar con­junt històric, donant a enten­dre, segons la jut­gessa, que ja no mereix la mateixa pro­tecció. Un altre dels argu­ments per anul·lar l'acord que esgri­meix Isa­bel Hernández és que l'acord del 2003 és «ja en si mateix un indici de la seva il·lega­li­tat», per con­ti­nuar dient que «l'avant­pro­jecte ni pre­serva l'ambi­ent medi­e­val del con­junt ni el sabor de l'època medi­e­val de la plaça». La sentència, en cas que sobre ella no es pre­senti recurs, que és poc pro­ba­ble que es faci, obre la porta al pro­mo­tor de les obres a la petició d'indem­nit­za­ci­ons. Si és així, està per veure a qui es dema­na­ran; si a la Gene­ra­li­tat, a l'Ajun­ta­ment o bé a tots dos. I al solar de la plaça del Cas­tell de Pera­ta­llada, men­tres­tant, crei­xen les males her­bes entre els para­ments de la torre i el tram de mura­lla medi­e­vals des­co­berts, en espera que es resol­gui tot aquest embo­lic, que va començar el 2002 i que va per llarg.