L'Eixample té el triple d'habitants que va preveure Cerdà fa 150 anys

Ilde­fons Cerdà va dis­se­nyar un sis­tema per a urba­nit­zar la ciu­tat de Bar­ce­lona fa 150 anys, que avui encara és vàlid. L'expo­sició Cerdà, 150 anys de moder­ni­tat, comis­sa­ri­ada per Fer­nando Marzá i amb l'asses­so­ra­ment de Fran­cesc Magrinyà revela nous mèrits de l'urba­nista. Pels estu­di­o­sos, el mèrit de Cerdà va ser crear un sis­tema que englo­bava residència amb comerç i indústria sense obviar els equi­pa­ments ni els espais verds a par­tir d'una pro­por­ci­o­na­li­tat encer­tada: Cerdà va cal­cu­lar que cada habi­tant havia de dis­po­sar de 40 metres qua­drats per a viure: 250 per­so­nes per hectàrea. Avui, reco­neix Magrinyà, «la pro­porció és de 750 habi­tants: s'ha tri­pli­cat.» La mos­tra incor­pora tro­ba­lles com una maqueta d'un gra­ta­cels pre­vist el 1918 a la plaça de Cata­lu­nya de 120 metres d'alçada. O il·lus­tra algu­nes can­to­na­des d'illa on s'hi podria enca­bir una plaça de Cerdà. Només n'hi ha una dis­se­nyada par­ci­al­ment per Cerdà, la de Leta­mendi. L'expo­sició, en 1.700 metres qua­drats, mos­tra de manera didàctica la visió de Cerdà i com avui cal­dria relle­gir l'urba­nista per a la recon­versió de la ciu­tat. L'Eixam­ple (del car­rer Tar­ra­gona a la ram­bla Prim, diu Magrinyà) ha de tor­nar a donar espai als via­nants, limi­tant de manera raci­o­nal l'ús del vehi­cle pri­vat, que ha domi­nat les vies urba­nes les dar­re­res dècades.