El luxe no hi entén, de crisi
El controvertit hotel Vela, de 473 habitacions i dissenyat per Ricardo Bofill, obre avui les portes amb el cap de setmana ja ple
El polèmic hotel Vela, com se'l coneix popularment, o l'W Barcelona, el nom oficial d'aquest establiment de superluxe a tocar del mar, obre avui les portes amb el ple del seu primer cap de setmana en marxa. Les seves 26 plantes –que l'ascensor supera a gran velocitat–, les 473 habitacions (d'aquestes, 69 suites i una exclusiva suite caríssima), i els seus preus (des de 195 euros –amb oferta especial– una de les cambres més senzilles fins a 3.775 euros la més luxosa) fan marejar. I això, sense pensar en l'actual mar de fons de crisi econòmica, que sembla que no afecta a tothom: des de les habitacions de l'W Barcelona, l'únic mar que es veu és el de Barcelona i la seva línia de la costa, sempre amb unes vistes úniques.
Els operaris enllestien ahir a tot drap els darrers detalls. A més de les 473 habitacions d'hotel –300 d'ocupades, avui dijous–, el complex té una sala de convencions –on avui s'aplegava un primer grup– amb capacitat per a 1.000 persones, una terrassa amb música, «l'spa més a l'última moda», dos restaurants i un bar al capdamunt, a la planta 26. Tots aquests serveis estaran oberts al públic en general, no cal hostatjar-se a l'hotel. Tots es posen en marxa avui, excepte un dels restaurants, el capitanejat pel cuiner Carles Abellan, que obrirà a finals d'octubre, amb el nom de Razas o Razas 24, segons van informar fonts de l'hotel. Bona part de l'interior de l'hotel –passadissos d'il·luminació vermella, habitacions àmplies de formes minimalistes, equipades per a treballar-hi i amb grans vistes– la van ensenyar ahir en unes visites per als mitjans de comunicació. Una cambra estàndard costa 290 euros la nit. Per ara, tenen algunes ofertes especials, com ara per als residents a Barcelona i la resta de Catalunya, que poden passar-hi una nit per 199 euros.
El seu director general, Richard Brekelmans, va destacar que el concepte de restauració de l'hotel «està més pensat per a gent de Barcelona que de l'hotel», i es va defensar de les crítiques veïnals dient que s'han adaptat «al compliment de la llei». «És lògic que una icona com aquest edifici generi tota mena d'opinions», va afegir. El seu creador, l'arquitecte Ricardo Bofill, va acusar els veïns de no conèixer el projecte i el seu encaix amb la platja. «Quan vaig per la Barceloneta només em fan elogis», va indicar.
Al davant de l'hotel encara hi ha 30.000 metres quadrats per edificar, que es destinaran probablement a oficines. Al costat, a la banda de la nova bocana del port, ja està enllestida la nova plaça urbanitzada, sota de la qual hi ha un pàrquing públic de 400 places. Ahir també s'acabava de condicionar el tram de platja de Sant Sebastià paral·lel a l'hotel.
Deu entitats interposen una demanda
Deu entitats de Barcelona, del barri de la Barceloneta i de la resta de la ciutat van presentar ahir una demanda administrativa contra l'hotel Vela. L'objectiu és aconseguir-ne l'enderroc, perquè el consideren «il·legal». D'una banda, demanden a l'Ajuntament de Barcelona per la llicència que atorga a l'hotel i, de retruc, pel pla especial de nova bocana del port de Barcelona, ja que creuen que contradiu el pla general metropolità i la legislació portuària. De l'altra, han presentat una altra demanda contra Ports de l'Estat (Ministeri de Foment) per «la concessió d'ús privatiu destinat a hotel en un territori de domini públic», segons va explicar un dels advocats dels veïns, Jaume Asens. En aquest cas, addueixen que un hotel de luxe no es pot considerar un equipament portuari i que, per tant, això contravé la legislació portuària i l'interès públic dels terrenys on, un cop privatitzats, s'ha instal·lat l'hotel. A més, denuncien la manca d'informes d'impacte ambiental i la poca transparència de les administracions. Amb aquestes primeres demandes, que després podrien elevar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i a l'Audiència Nacional, volen obtenir la «nul·litat de ple dret» de tots aquests tràmits. Tot i que asseguren que hi ha precedents d'enderroc d'hotels un cop fets, són conscients que és complicat i per això estarien disposats a renegociar-ne l'ús en cas que els donessin la raó.