El sector turístic ocupa més de 39.000 persones a la demarcació
La segona marca més reconeguda pels turistes estrangers és la Costa Brava, darrere de Barcelona
La Costa Brava va rebre el 2009 6,5 milions de visitants
El sector turístic té un pes important a les comarques gironines. La prova d'això és que el turisme ocupa directament més de 39.000 persones a la demarcació, un 10,5% dels quals ho fan a l'hostaleria. El PIB turístic de la Costa Brava el 2008 va ser del 17,2%, quan en el global català és del 10,9%. Totes aquestes dades formen part del pla estratègic 2011-2015 que ha realitzat el Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona que es va aprovar el desembre passat i que es presentarà oficialment dijous vinent. Per a l'elaboració del pla, el patronat ha fet diferents estudis i anàlisis de la realitat turística de la demarcació en els quals han recollit les dades més significatives del sector.
Les dades posen en relleu que la Costa Brava és actualment la segona marca més reconeguda pels turistes estrangers darrere de Barcelona. Un 79% dels turistes estrangers enquestats afirmen conèixer la destinació quan un 95% asseguren conèixer Barcelona. El tercer lloc i a molta distància l'ocupa la Costa Daurada, amb un 39%.
La Costa Brava va rebre el 2009 6,5 milions de visitants, la meitat dels quals –entre 2,5 i 3 milions– es van allotjar en apartaments turístics. La dada denota la importància d'aquest tipus d'allotjament a les comarques gironines, malgrat que la regulació d'aquest dels apartaments turístics encara no està definida i per tant encara no hi ha dades oficials de les places disponibles.
De moment, el patronat només ha pogut determinar que hi ha 457 empreses que exploten els apartaments turístics, a les quals s'han d'afegir els propietaris que lloguen a través d'altres vies les seves segones residències. La directora del patronat, Dolors Batallé va explicar ahir que el fet que hi hagi una “quantitat important” de turistes que vagi en allotjaments que no estan suficientment identificats és una “situació no desitjable”. “Si volem treballar per garantir la qualitat i la prestació de servei, com menys quantitat d'actuació i control tinguem més difícil se'ns fa garantir-ho”, va dir.
LES XIFRES
200.000 places d'allotjament reglat
Les comarques gironines disposen de 200.000 places d'allotjament reglat, entre hotels, cases rurals i càmpings. Del total de places d'equipaments reglats, el 58% estan concentrades en els càmpings. La directora del patronat va destacar també que les comarques gironines són líders en places d'allotjament rural respecte a altres demarcacions de l'Estat amb gran tradició en aquest sector, com és el cas de Barcelona, Illes Balears o Àvila.
Pel que fa al nombre de places d'hotel –més de 79.000–, Dolors Batallé va destacar l'augment de la qualitat ja que en els darrers cinc anys ha augmentat un 58% el nombre d'hotels nous de quatre i cinc estrelles.
Pel que fa a l'evolució del turisme, les dades del patronat recullen que l'any 2010 van visitar la demarcació 4,6 milions de turistes (no s'hi reflecteixen les dades dels visitants que pernocten a allotjaments no reglats) que van generar 20 milions de pernoctacions. Aquestes dades suposen un augment del 8,2% respecte de l'any anterior.
El patronat també ha recollit la despesa turística el 2009 a les comarques gironines, que va ser de 2.532 milions d'euros, malgrat que la incidència de les agències de viatges a la demarcació ha baixat a la meitat en els darrers quatre anys –ha passat del 53% l'any 2004 al 26,4% l'any 2008–.
Batallé va explicar que han fet un treball de camp sobre les motivacions dels turistes per visitar les comarques gironines. De les diferents enquestes i entrevistes, se'n deriva que la primera motivació, un 14,5% són les platges, seguida en segon terme pels espais naturals (10,7%). Per això, la directora del patronat va destacar que el patrimoni natural és un dels grans atractius turístics apreciats tant pel sector com pels visitants. Entre aquestes motivacions, també destaca que un 2,7% vénen a la demarcació pel preu i que l'oci nocturn i l'oferta gastronòmica igualen en atractiu.