La travessia del desert de Caixa Girona

Dijous pas­sat el Banc d'Espa­nya va apro­var la fusió de les cai­xes que for­ma­ran «UNNIM» –Caixa Saba­dell, Ter­rassa i Man­lleu–. A la fusió se li ator­ga­ran 380 mili­ons d'euros en préstecs i se li per­metrà fer un deter­mi­nat «maqui­llatge» de la seva comp­ta­bi­li­tat... Queda defi­ni­ti­va­ment des­pen­jada Caixa Girona i comença per aquesta enti­tat una llarga tra­ves­sia del desert. En relació amb l'assumpte s'han produït uns fets que merei­xen unes res­pos­tes. Sense ànim exhaus­tiu, algu­nes pre­gun­tes podrien ser aques­tes:

–Per què es va anun­ciar pri­mer la fusió amb Caixa Cata­lu­nya, per des­dir-se'n uns mesos després?

–És que no hi havien estu­dis i ava­lu­a­ci­ons prèvies, pac­tes pri­vats, apro­xi­ma­ci­ons de postu­res, pro­jec­ci­ons de futur... que pos­si­bi­li­tes­sin tenir clara una ope­ració d'aquesta mag­ni­tud, abans que sortís a la llum pública?

–Com pot ser que més tard, i sense una expli­cació con­vin­cent, es can­vi­es­sin els part­ners rebut­jant Caixa Cata­lu­nya i fes­te­jant les altres cai­xes?

–Quina expli­cació es dóna al fet que el senyor Vilert –empleat en excedència de Caixa Cata­lu­nya– no des­a­provés la pri­mera ope­ració i en canvi ho fes amb vehemència en la segona?

–Com és pos­si­ble que el mes de novem­bre pas­sat el con­sell d'admi­nis­tració de Caixa Girona ja aprovés la fusió i con­voqués l'assem­blea gene­ral per rati­fi­car-la?

–És nor­mal que els papers no hagues­sin arri­bat a Brus­sel·les, i això pro­voqués la sus­pensió de l'assem­blea? No es fa un segui­ment dels docu­ments?

–És veri­tat que el con­sell que final­ment va rebut­jar la fusió només havia d'apro­var peti­tes esme­nes de l'acord que ja s'havia apro­vat abans?

–Algú coneix el cost dels pro­fes­si­o­nals externs –audi­tors, brokers, pèrits...– que han inter­vin­gut en unes ope­ra­ci­ons que han anat a les escom­bra­ries?

–La votació defi­ni­tiva, es va fer amb cri­te­ris econòmics o polítics en funció de les àrees d'influència de cada par­tit repre­sen­tat al con­sell?

–Com es pot enten­dre que el direc­tor gene­ral –que era qui por­tava tot el pes de la nego­ci­ació– s'abs­tingués a l'hora de la votació? No tenia un cri­teri clar? No era ell qui havia d'incli­nar la balança? És admis­si­ble?

–Veus impli­ca­des en el comerç o la indústria «pro­vin­cial» ens havien mani­fes­tat que Caixa Girona, tota sola, no tin­dria corda per més d'un any. Es manté encara aquest pronòstic?

–Per què des de les cai­xes que for­ma­ran UNNIM sur­ten ara opi­ni­ons que augu­ren a Caixa Girona una importància futura sem­blant a la que «pot tenir la Caixa del Col·legi d'Arqui­tec­tes»?

–Serà sufi­ci­ent la venda d'actius d'Acci­ona, de seus soci­als... per fer front a les situ­a­ci­ons que com­por­ta­ran els impa­ga­ments d'hipo­te­ques per part dels cli­ents?

–Els dei­xarà el Banc d'Espa­nya des­em­pa­rats... tot espe­rant una situ­ació que jus­ti­fi­qui la seva inter­venció i la des­a­pa­rició d'aquesta caixa?

–Per què Caixa Girona no va assis­tir a la reunió de dilluns pas­sat de les enti­tats finan­ce­res cata­la­nes amb el super­vi­sor del Banc d'Espa­nya?

Les pre­gun­tes sor­gei­xen de la inqui­e­tud i de la falta de trans­parència del procés. El nos­tre vot és de con­fiança vers el pre­si­dent de Caixa Girona. Caldrà fer una crida a l'empre­sa­riat gironí perquè renovi la seva impli­cació en una ins­ti­tució tan arre­lada i li asse­guri el futur.