«Luigi» per als amics

L'exdiputat socialista Lluís García Sáez, considerat el cervell de l'operació Pretòria, ha fet carrera gràcies a les seves amistats al PSC i a CiU

L'exdi­pu­tat del PSC Lluís García Sáez, Luigi per als amics, detin­gut per la trama de pre­sumpta cor­rupció urbanística amb epi­cen­tre a Santa Coloma de Gra­me­net, és con­si­de­rat pel jutge Garzón el cer­vell de l'ope­ració Pretòria perquè va ser qui, apro­fi­tant les seves amis­tats en el món polític, va pro­po­sar als ajun­ta­ments inves­ti­gats les ope­ra­ci­ons immo­biliàries frau­du­len­tes i en alguns casos va actuar de mit­jan­cer entre els con­sis­to­ris i els pro­mo­tors impli­cats. Amb aques­tes ope­ra­ci­ons immo­biliàries, els impli­cats s'hau­rien embut­xa­cat prop de vint mili­ons d'euros i també hau­rien blan­que­jat diner negre pro­ce­dent de para­di­sos fis­cals.

Luigi ja fa anys que s'ha con­ver­tit en un gra de sorra cada cop més molest a la sabata del PSC. Des de la seva expulsió del par­tit, l'any 1992, arran d'un altre cas de pre­sumpte tràfic d'influències i ope­ra­ci­ons urbanísti­ques més que dub­to­ses, els soci­a­lis­tes l'han repu­diat, però molts con­sis­to­ris gover­nats per ells li han con­ti­nuat adju­di­cant obres i ser­veis a través de les seves empre­ses. Lluís García Sáez, però, no ha estat només una amis­tat peri­llosa per al PSC. Muni­ci­pis i ciu­tats gover­nats per CiU i des­ta­cats diri­gents d'aquesta for­mació política també han fet nego­cis amb ell. No en va en l'ope­ració Pretòria dos dels detin­guts són l'excon­se­ller Macià Ala­ve­dra i l'exse­cre­tari del pre­si­dent Pujol, Lluís Pre­na­feta. Fins i tot les ope­ra­ci­ons frau­du­len­tes a través del seu entra­mat d'empre­ses també van esquit­xar ja fa anys càrrecs elec­tes d'Ini­ci­a­tiva per Cata­lu­nya-Verds.

El «cas AGT-Agro­tecsa»

El cas més sonat en què s'ha vist invo­lu­crat Luigi abans de la seva detenció per la trama de Santa Coloma es remunta a finals dels anys noranta. Una de les seves empre­ses matrius, AGT-Agro­tecsa, es va veure impli­cada en un escàndol d'estafa que, de retruc, va esquit­xar diver­sos ajun­ta­ments gover­nats pel PSC. Luigi nego­ci­ava amb ajun­ta­ments de color soci­a­lista la con­cessió de ser­veis o obres, com ara la cons­trucció d'habi­tat­ges de pro­tecció o el man­te­ni­ment de parcs i jar­dins, a preus infe­ri­ors al del mer­cat, i un cop obte­nia aques­tes con­ces­si­ons sub­con­trac­tava altres empre­ses perquè les explo­tes­sin. Però Luigi es que­dava els diners pagats pels ajun­ta­ments i les empre­ses sub­con­trac­ta­des tard o d'hora aca­ba­ven fent fallida i aban­do­na­ven els ser­veis o dei­xa­ven les obres empan­ta­ne­ga­des. Una vin­tena d'aquests indus­tri­als van deci­dir denun­ciar aquesta pràctica frau­du­lenta al jut­jat a finals del 1999 i van pre­sen­tar una que­re­lla con­tra García Sáez per un pre­sumpte frau que es quan­ti­fi­cava en més de dos-cents mili­ons de les anti­gues pes­se­tes. El jutge ales­ho­res titu­lar del jut­jat d'ins­trucció número 14 de Bar­ce­lona, Adolfo Fernández Oubiña, va obrir una causa que va aca­bar amb l'acu­sació for­mal de fallida frau­du­lenta con­tra AGT després que aquesta empresa es declarés en sus­pensió de paga­ments per 4.500 mili­ons de pes­se­tes. El jutge ales­ho­res ja va detec­tar que en rea­li­tat AGT era una empresa pan­ta­lla, sense capa­ci­tat ni força labo­ral, que s'adju­di­cava obres o ser­veis muni­ci­pals de molta enver­ga­dura amb la con­nivència de con­sis­to­ris gover­nats pel PSC i algun per CiU.

Tri­gi­ner i Pérez Garzón

Lluís García Sáez òbvi­a­ment no actu­ava sol i a AGT hi tenia dos excàrrecs més del PSC, Josep Maria Tri­gi­ner, un dels fun­da­dors de la for­mació soci­a­lista, i l'exal­calde d'Esplu­gues de Llo­bre­gat, Anto­nio Pérez Garzón. Tant l'un com l'altre van adme­tre davant del jutge Fernández Oubiña que havien fet ges­ti­ons amb empre­ses muni­ci­pals «de la seva mateixa ide­o­lo­gia» per acon­se­guir l'adju­di­cació d'obres a AGT. Arran d'aquest escàndol, alguns alcal­des soci­a­lis­tes, regi­dors d'ICV i excàrrecs de CiU van haver de decla­rar com a impu­tats, tot i que després el jutge va arxi­var la causa. Entre els edils que van haver de pas­sar aquest mal tràngol hi ha l'exal­calde de Mataró i actual dipu­tat al Congrés, Manuel Mas; l'expor­ta­veu del grup muni­ci­pal d'ICV de Mataró i fins fa rela­ti­va­ment poc con­se­ller de Medi Ambi­ent, Sal­va­dor Milà; l'ales­ho­res alcalde d'Olesa de Mont­ser­rat, Enric Térmens, i el qui va ser gerent de la Junta de Sane­ja­ment de la Gene­ra­li­tat en època de CiU, Antoni Gar­cia Coma, que figu­rava amb càrrecs en algu­nes soci­e­tats ins­tru­men­tals de García Sáez.

Amic de Ramon Camp

Luigi, de la mateixa manera que era amic íntim de l'alcalde de Santa Coloma, Bar­to­meu Muñoz, també va fer mol­tes amis­tats a la ban­queta de CiU durant la seva etapa de dipu­tat al Par­la­ment durant les tres pri­me­res legis­la­tu­res, entre 1980 i 1992. En la dar­rera legis­la­tura, entre 1988 i 1992, va ocu­par el càrrec de secre­tari segon de la Mesa del Par­la­ment i allà va esta­blir amis­tat amb un rival polític: l'advo­cat mata­roní i diri­gent de CiU Ramon Camp, i ales­ho­res pri­mer secre­tari de la Mesa del Par­la­ment i etern rival del soci­a­lista Manuel Mas a l'alcal­dia de Mataró. Ramon Camp, actu­al­ment vocal del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ) i mili­tant de CiU, va arri­bar a ser pre­si­dent del Con­sell Comar­cal del Maresme entre 1988 i 1992, quan Luigi era secre­tari segon de la Mesa del Par­la­ment i ell secre­tari pri­mer. Alguns anys després, quan García Sáez ja no era dipu­tat i Camp ja no era pre­si­dent del Con­sell però sí dipu­tat, la ins­ti­tució comar­cal, que con­ti­nu­ava a les mans de CiU, va adju­di­car alguns ser­veis de sane­ja­ment a empre­ses vin­cu­la­des al dipu­tat soci­a­lista.

El «Diari de Mataró»

La relació d'amis­tat entre García Sáez i Camp ani­ria més enllà l'any 1999, coin­ci­dint amb les elec­ci­ons muni­ci­pals en què Camp va inten­tar per últim cop acon­se­guir l'alcal­dia de Mataró, històrica­ment a les mans del PSC. Una soci­e­tat ins­tru­men­tal vin­cu­lada direc­ta­ment a l'exdi­pu­tat soci­a­lista va impul­sar i finançar el Diari de Mataró, una publi­cació que para­do­xal­ment va esde­ve­nir una de les eines de cam­pa­nya del can­di­dat de CiU a Mataró, Ramon Camp. La sor­tida al mer­cat d'aquesta publi­cació va ser tan fugaç com les espe­ran­ces de Camp per acon­se­guir l'alcal­dia, i el diari va tan­car set­ma­nes després de les elec­ci­ons muni­ci­pals de l'any 1999, que va tor­nar a gua­nyar Manuel Mas, para­do­xal­ment un dels alcal­des soci­a­lis­tes que van haver de decla­rar com a impu­tats pel cas AGT.

el contrapunt

El repudiat que tots mimen

Resulta com a mínim paradoxal que tant el PSC com CiU diguin penjaments de Luigi –no tinc cap dubte que els dos partits en tenen motius– però que als llocs on governen continuïn contractant els serveis de les seves empreses. Des del 1992 que el PSC el va expulsar de militància, Luigi s'ha continuat guanyant la vida, i no pas malament, amb la concessió d'importants serveis municipals d'uns quants consistoris, la majoria de l'àrea metropolitana, i governats pel PSC o CiU.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.