L'alcalde de Santa Coloma i exalts càrrecs de CiU, detinguts per corrupció urbanística

En l'operació, ordenada pel jutge de l'Audiencia Nacional Baltasar Garzón, de moment hi ha vuit arrestats

Eren les deu del matí d'ahir quan una vin­tena d'agents de la Guàrdia Civil, arri­bats de Madrid i a les ordres del jutge de l'Audi­en­cia Naci­o­nal Bal­ta­sar Garzón, van ocu­par l'ajun­ta­ment de Santa Coloma de Gra­me­net, a la recerca de pro­ves d'un cas de cor­rupció urbanística en aquest muni­cipi del Bar­ce­lonès Nord. L'ope­ració va aixe­car una gran expec­tació i força veïns es van aple­gar a la plaça de la Vila per saber què pas­sava.

El jutge Garzón inves­tiga des del 2006 aquesta supo­sada trama de cor­rupció urbanística a Santa Coloma, cas que prové d'una inves­ti­gació del 2002 sobre blan­queig de diners i frau fis­cal d'una filial del BBVA. I final­ment ahir Garzón va orde­nar la detenció de l'alcalde colo­menc, el soci­a­lista Bar­to­meu Muñoz, que no era a la seu con­sis­to­rial perquè feia dos dies que estava malalt, segons fonts ofi­ci­als. A la tarda Bar­to­meu Muñoz va ser conduït al seu des­patx muni­ci­pal per escor­co­llar-lo, i a les deu de la nit l'alcalde con­ti­nu­ava a les dependències muni­ci­pals.

El que va sob­tar més d'aquesta ope­ració, vin­cu­lada a un con­sis­tori soci­a­lista, va ser saber que Garzón també havia orde­nat la detenció de dos alts càrrecs de CiU en els governs de Jordi Pujol: l'excon­se­ller Macià Ala­ve­dra i l'exse­cre­tari gene­ral de la Pre­sidència de la Gene­ra­li­tat Lluís Pre­na­feta. Segons fonts judi­ci­als, tots dos càrrecs con­ver­gents hau­rien inver­tit diners –d'ama­gat d'Hisenda– o hau­rien apor­tat inver­sors en pro­jec­tes urbanístics a Santa Coloma de Gra­me­net. També s'apunta que tots dos càrrecs con­ver­gents van inter­ve­nir en aquesta ope­ració urbanística jun­ta­ment amb l'exdi­pu­tat del PSC al Par­la­ment Lluís Gar­cia Sáez, el qual tenia una empresa que sub­con­trac­tava obres que li havien con­ce­dit tant con­sis­to­ris soci­a­lis­tes com con­ver­gents.

A més a més, a l'ajun­ta­ment, van dete­nir el regi­dor d'Urba­nisme, Manuel Dobarco, i el direc­tor gerent de l'Alcal­dia, Pas­cual Vela. Tots dos, amb els seus advo­cats, van pre­sen­ciar l'escor­coll dels des­pat­xos.

L'ordre d'escor­coll dic­tada per Garzón era ben àmplia i incloïa el comís de docu­men­tació de pro­jec­tes urbanístics de la ciu­tat, qua­dres i altres objec­tes de valor, i armes, si n'hi havia. En l'escor­coll a l'ajun­ta­ment colo­menc, els agents tenien ordres d'endur-se tota la docu­men­tació que hi hagués rela­ci­o­nada amb l'empresa muni­ci­pal Gra­me­park –dedi­cada a la cons­trucció d'habi­tat­ges públics i apar­ca­ments– i també del pro­jecte urbanístic de l'antiga fàbrica Ciba, prop del riu Besòs. Els agents també van bui­dar el con­tin­gut de diver­sos ordi­na­dors del con­sis­tori. La Guàrdia Civil es va des­plaçar a l'edi­fici de Ser­veis Ter­ri­to­ri­als de Santa Coloma, on hi ha els tècnics d'Urba­nisme de la ciu­tat i tota la docu­men­tació de ser­veis muni­ci­pals, a la cerca de més pro­ves incul­patòries.

A la comandància

Aquest cas de supo­sada cor­rupció urbanística es va tan­car ahir amb les deten­ci­ons dels empre­sa­ris Josep Sin­gla, vice­pre­si­dent del Gremi de Cons­truc­tors i pre­si­dent de Proi­nosa –empresa que va com­prar a un hòlding de soci­e­tats uns ter­renys que eren de l'Ajun­ta­ment–, i Lluís Casa­mit­jana, pre­si­dent del grup immo­bi­li­ari Espais. Fonts pro­pe­res a la inves­ti­gació no des­car­ten que es pro­du­ei­xin més deten­ci­ons en els pro­pers dies.

Garzón imputa a tots vuit detin­guts els delic­tes de tràfic d'influències, sub­orn, fal­se­dat en docu­ment ofi­cial i mer­can­til, frau fis­cal i pre­va­ri­cació. Diver­ses fonts van pre­ci­sar que a alguns dels detin­guts també se'ls imputa el delicte de blan­queig de diners, mal­grat que altres fonts ho des­men­tien.

Per tal que dones­sin fe dels escor­colls, es van mobi­lit­zar tres secre­ta­ris judi­ci­als a Bar­ce­lona, un a Bada­lona i un altre a Santa Coloma de Gra­me­net. A l'ajun­ta­ment de Bada­lona, però, final­ment no hi va haver cap escor­coll, segons fonts muni­ci­pals, i només hi van reque­rir infor­mació sobre un solar no edi­fi­cat del muni­cipi. Abans, a l'ajun­ta­ment de Sant Andreu de Lla­va­ne­res, al Maresme, dos agents de la Guàrdia Civil també s'havien endut docu­men­tació refe­rent a un con­veni urbanístic en el qual podrien estar impli­ca­des empre­ses rela­ci­o­na­des amb els detin­guts.

Segons fonts judi­ci­als, els vuit detin­guts havien de ser conduïts, quan s'aca­bes­sin els escor­colls, a la comandància de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca (Baix Llo­bre­gat). Es pre­veu que avui els detin­guts, acom­pa­nyats pels seus advo­cats, decla­rin davant dels agents de la Guàrdia Civil, lle­vat que s'hi neguin. Des de l'Audi­en­cia Naci­o­nal també es va infor­mar que la pre­visió és que tots vuit detin­guts siguin conduïts diven­dres a Madrid, davant del jutge Garzón. I és que diven­dres s'esgo­ten les setanta-dues hores que poden man­te­nir-los detin­guts.

D'altra banda, ahir al ves­pre l'Ajun­ta­ment de Santa Coloma va enviar un comu­ni­cat ins­ti­tu­ci­o­nal en què demana el «màxim res­pecte a la pre­sumpció d'innocència» dels impli­cats en aquest cas. S'hi afe­geix que avui es con­ti­nuarà fent la pres­tació dels ser­veis muni­ci­pals a tots els ciu­ta­dans, i que el con­sis­tori col·labo­rarà amb la justícia. «La pre­ser­vació de la dig­ni­tat, la trans­parència i la imatge d'hones­te­dat de l'Ajun­ta­ment de Santa Coloma és per a tots nosal­tres una pri­o­ri­tat abso­luta», con­clou la nota, que no esmenta res del seu alcalde.

Prové del «cas BBV»

L'operació anticorrupció dirigida pel jutge Baltasar Garzón, batejada amb el nom de Pretòria, deriva de la investigació per un suposat delicte fiscal que el magistrat va iniciar el 2002 sobre la filial del grup BBV Privanza Bank, que treballava en el paradís fiscal de l'illa de Jersey i que estava especialitzada en la gestió de grans patrimonis. L'evasió d'impostos en qüestió s'hauria produït a través d'un conglomerat empresarial, creat al voltant de la filial i que va ser clausurat pel ja BBVA (resultat de la fusió del BBV amb Argentaria). Amb la desaparició d'aquestes empreses, molts clients de Privanza van recórrer a bufets d'advocats perquè els ajudessin a introduir els seus diners a l'Estat d'amagat d'Hisenda. De fet, arran de la investigació dirigida per Garzón, es va descobrir que 600 clients del BBV van utilitzar des del 1998 fins al 2001 un compte que l'entitat va tenir obert a Madrid, a nom de Privanza, des del qual es van moure fons per valor d'uns 500 milions d'euros.

A petició de la fiscalia anticorrupció, el jutge de l'Audiencia Nacional Fernando Grande-Marlaska va ordenar el 2005 diversos escorcolls a despatxos d'advocats, empreses i domicilis particulars de Barcelona, Girona, Madrid i Sant Sebastià per recopilar documentació relacionada amb el suposat delicte fiscal comès per clients de Privanza i pels despatxos d'advocats que els van ajudar a introduir els seus diners a l'Estat, entre aquests, el bufet Petrus de Barcelona (els responsables del qual van quedar en llibertat sota fiança després de declarar davant del jutge Grande-Marlaska). Precisament, durant l'escorcoll que es va fer en aquest bufet es van descobrir documents relacionats amb operacions econòmiques, entre les quals hi havia una operació urbanística duta a terme per l'Ajuntament de Santa Coloma.

A partir d'aquí, els investigadors haurien relacionat Macià Alavedra i Lluís Prenafeta amb aquestes operacions i, per aquest motiu, ahir haurien estat detinguts en el marc de la investigació dirigida pel jutge Baltasar Garzón, la setena peça derivada del denominat cas BBV Privanza.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.