Política

Nou embolic

El president de la Generalitat es veu forçat a aclarir que no es rebaixarà l'IRPF a les rendes altes mentre duri el procés d'ajust pressupostari

L'oposició censura de manera unànime l'executiu i l'acusa de crear confusió

Enmig de l'anunci gene­ra­lit­zat de reta­lla­des i tot just havent tan­cat l'epi­sodi sobre l'eli­mi­nació de l'impost de suc­ces­si­ons, el govern s'ha entre­ban­cat amb la rebaixa de l'IRPF a les ren­des més altes. La marxa enrere de l'última puja d'impos­tos feta pel tri­par­tit era un dels punts com­pro­me­sos en el pro­grama de la fede­ració, però després que el con­se­ller d'Eco­no­mia, Andreu Mas-Colell, con­firmés –diu­menge– la intenció de modi­fi­car del tram autonòmic de la renda per a les per­so­nes que cobrin més de 120.000 euros en aquesta legis­la­tura, des del mateix depar­ta­ment van mati­sar que, en cap cas es farà men­tre duri el procés d'ajust de l'eco­no­mia. És a dir, no men­tre hi hagi crisi.

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, va haver de sor­tir al pas de l'embo­lic, que va defi­nir com “una polèmica interes­sada”. Mas va garan­tir que men­tre el pro­grama de con­tenció esti­gui vigent no es rebai­xarà l'IRPF. En la com­me­mo­ració del vintè ani­ver­sari de l'ober­tura a Bar­ce­lona de l'ofi­cina de la Comissió Euro­pea, també va recor­dar que és la UE qui està dic­tant els cri­te­ris que obli­guen a reduir el dèficit, amb el límit màxim de l'1,3% apro­vat després pel Con­sell de Política Fis­cal i Finan­cera.

Adjec­tius crítics

Si l'exe­cu­tiu mirava de girar full de l'ino­portú recor­da­tori de Mas-Colell, l'opo­sició s'hi va aga­far, quan falta tot just un mes per a les muni­ci­pals, i amb la tiso­rada dels de Mas con­ver­tida en un argu­ment cen­tral. Va haver-hi una cen­sura unànime i una crítica com­par­tida pel PSC, ERC i ICV. Era la que va dir en veu alta el pre­si­dent del grup par­la­men­tari soci­a­lista, Joa­quim Nadal, que –a Ràdio Bar­ce­lona– va tit­llar de “greu irres­pon­sa­bi­li­tat” que l'exe­cu­tiu es plan­tegi reduir l'IRPF a les ren­des més altes en un moment en què està pas­sant la tisora “als ser­veis públics”. “Encara que sigui de cara al futur, no fa una altra cosa que crear con­fusió i alarma”.

Des d'Esquerra, es va afe­gir l'adjec­tiu “indig­nant” i ICV hi va sumar “obscè i inde­cent”. El secre­tari gene­ral dels repu­bli­cans, Joan Ridao, va acu­sar el govern català de ser “més sen­si­ble amb una mino­ria selecta d'alts direc­tius” que “amb la majo­ria dels cata­lans”. En línia, el secre­tari gene­ral d'Ini­ci­a­tiva, Joan Her­rera, va diagnos­ti­car a l'exe­cu­tiu “un pro­blema de pri­o­ri­tats” i no pas de comu­ni­cació, com s'ha apun­tat. “No es pot assu­mir que en un con­text de crisi en què es reta­llen ser­veis i drets, el govern digui ara que el que cal és abai­xar impos­tos a qui gua­nya més de 120.000 euros”.

El PP es va sumar als retrets, però des d'un altre punt de vista. Els popu­lars defen­sen la bai­xada d'impos­tos com a mesura per a la reac­ti­vació econòmica, però la seva pre­si­denta, Alícia Sánchez-Camacho, va fur­gar en “les con­tra­dic­ci­ons i impro­vi­sa­ci­ons” d'un gabi­net, el de Mas, que sem­bla “en pràcti­ques”. Des de Soli­da­ri­tat cre­uen que el que cal és rebai­xar l'IRPF a les clas­ses més bai­xes.

L'economia tardarà a reactivar-se si es manté aquesta política improvisada i desorganitzada
Uriel Bertran
secretari general de si
CiU té un problema de prioritats, perquè, com s'ha constatat, la seva prioritat és qui més té
Joan Herrera
secretari general d'icv
No sé per què ens hem de preocupar només d'uns quants i no dels milers de servidors públics
Joan Ridao
secretari general d'erc
Anunciar presumptes rebaixes en un moment de greus retallades és una irresponsabilitat
Joaquim Nadal
president grup parlamentari psc
Mas està al davant del govern de les contradiccions i les improvisacions, sembla en pràctiques
Alícia Sánchez-Camacho
presidenta del pp a catalunya

El govern prorratejarà els bons a dos anys

La demanda ha superat l'oferta de bons del govern a un termini de dos anys. L'executiu va tancar ahir el termini per subscriure'ls amb més de 42.700 sol·licituds per valor de 1.173 milions d'euros. Com que l'oferta –que ja va ser ampliada– era de 960 milions, el govern, al contrari del que pretenia inicialment, es veurà obligat a prorratejar. L'executiu va anunciar que satisfarà íntegrament les peticions de fins a 22.000 euros. Els particulars que demanin una quantitat superior entraran en un procés de prorrateig per ajustar l'oferta disponible.

Pel que fa a l'emissió de bons a un any, l'executiu l'ampliarà fins als 2.400 milions. La decisió es pren després que ahir ja se n'haguessin subscrit quasi 1.800 dels 1.900 previstos inicialment.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.