Els pobles repliquen a Navarro que els consells comarcals són imprescindibles

L'alcalde de Sant Llo­renç, Ricard Tor­ralba (ERC), va afir­mar amb rotun­di­tat que, per al seu muni­cipi, l'eli­mi­nació del Con­sell Comar­cal tin­dria con­seqüències nefas­tes: «Si el tre­uen només pel tema de la crisi, el que faran és que nosal­tres encara en tin­guem més.» Regina Pare­llada (CiU), alcal­dessa de Vila­de­ca­valls, també té clar que les pobla­ci­ons més peti­tes «no dona­rien a l'abast en segons qui­nes coses» i que, en tot cas, «hi hau­ria d'haver un altre orga­nisme que fes la mateixa funció». Fran­cesc Sales (ERC), alcalde de Relli­nars, no té cap dubte a defi­nir la pos­si­ble supressió com «un mal negoci» i valora la pro­xi­mi­tat de tracte que ofe­rei­xen els con­sells comar­cals en com­pa­ració a d'altres admi­nis­tra­ci­ons com ara la Dipu­tació. Jaume Rodó (CiU), alcalde d'Ullas­trell, com­par­teix l'opinió i, tot i enten­dre que «alguns muni­ci­pis, per la seva dimensió, no neces­si­tin una admi­nis­tració intermèdia», recorda que n'hi ha molts d'altres que «no són auto­su­fi­ci­ents».

«El Con­sell Comar­cal ens ha tret mol­tes cas­ta­nyes del foc. Ens ofe­reix una estruc­tura d'engi­nyers i de tècnics sense la qual que­daríem molt ofe­gats, i ens ha permès nego­ciar de manera col·lec­tiva con­trac­tes com el de la llum i la tele­fo­nia. Tot això sense par­lar dels con­sor­cis d'ocu­pació i de resi­dus, que són una vita­mina total. Les des­pe­ses en escom­bra­ries, per exem­ple, se'ns dis­pa­ra­rien a un preu astronòmic.» Tor­ralba està ple­na­ment con­vençut de la uti­li­tat de l'orga­nisme per a Sant Llo­renç, i recorda que a d'altres punts del ter­ri­tori, «sobre­tot al cantó de Lleida, el seu fun­ci­o­na­ment és bes­tial». Pare­llada també posa sobre la taula «la tasca de coor­di­nació en aspec­tes com ara l'ense­nya­ment i els ser­veis soci­als» per argu­men­tar que el con­sell afa­vo­reix la qua­li­tat assis­ten­cial a Vila­de­ca­valls, de la mateixa manera que Sales iro­nitza sobre el fet que per man­te­nir el mateix ser­vei a Relli­nars hau­rien de «dei­xar de pagar la llum».

«No pots tenir una per­sona que faci de tot i la majo­ria de càrrecs elec­tes no tenen una dedi­cació exclu­siva», afe­geix Sales, que creu que «els pobles petits ja tenen mol­tes man­can­ces i els mínims els hau­rien de tenir garan­tits». En aquest sen­tit, Rodó explica que, a Ullas­trell «hi ha diver­sos ser­veis man­co­mu­nats amb els con­sells comar­cals i hi ha tècnics que vénen un o dos cops a la set­mana».

En canvi, l'alcalde d'una població més gran com és Cas­te­llar del Vallès, Ignasi Giménez, està d'acord amb Navarro en el sen­tit que «s'hau­rien de sim­pli­fi­car els nivells admi­nis­tra­tius i una pos­si­bi­li­tat és aquesta», i opina que «Cata­lu­nya és el país que té més admi­nis­tra­ci­ons per metre qua­drat». També creu que s'ha de tenir pre­sent que «pot­ser hi ha muni­ci­pis que no són via­bles econòmica­ment» i aposta per una estruc­tura metro­po­li­tana que superi l'àmbit comar­cal. La seva visió és molt sem­blant a la de Cas­tell­bis­bal, on fons muni­ci­pals con­si­de­ren que «la uti­li­tat dels con­sells comar­cals és rela­tiva, perquè alguns ser­veis que ofe­reix, com ara el trans­port esco­lar, són pit­jors que els que es donen en muni­ci­pis del vol­tant», ple­na­ment inte­grats en l'Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona.