Casas convoca un ple del TC el 10 de juny per debatre el seu esborrany de sentència

María Emi­lia Casas està deci­dida a apro­var la sentència de l'Esta­tut abans que pros­pe­rin les ini­ci­a­ti­ves cata­la­nes per subs­ti­tuir els magis­trats pror­ro­gats des del 2007 pel Senat i modi­fi­car la llei orgànica de l'alt tri­bu­nal. Com­plint de moment la pre­dicció for­mu­lada fa pocs dies en una con­versa infor­mal amb peri­o­dis­tes, la pre­si­denta ha con­vo­cat els seus nou col·legues per deli­be­rar dijous de la set­mana que ve. Tot fa pen­sar que aquesta vegada hi ha més pos­si­bi­li­tats perquè l'esbor­rany, el setè, pros­peri, ja que la ponent és la mateixa pre­si­denta del Cons­ti­tu­ci­o­nal i és pre­vi­si­ble pen­sar que no con­vo­ca­ria el ple si no dis­posés de suports neces­sa­ris, encara que hagi de recórrer al vot de qua­li­tat en cas d'empat. Però encara hi ha més pis­tes que indi­quen un even­tual final d'una nego­ci­ació que dura des de fa gai­rebé qua­tre anys: Casas va afir­mar que si el seu esbor­rany no obté el «sí» d'almenys qua­tre jut­ges més, pro­ce­di­ria a posar a votació l'Esta­tut per blocs o fins i tot per arti­cles. Un per un. «Segur que hi ha sentència», va arri­bar a dir. En qual­se­vol cas, tota sentència que dicti el TC reta­llarà, més o menys, un Esta­tut votat en referèndum pels cata­lans. Algu­nes fonts diuen que el redac­tat de Casas toca una quin­zena de pre­cep­tes i en sot­met vint més a inter­pre­tació.

L'últim ple es va inter­pre­tar com una forma de Casas de pres­si­o­nar el sec­tor con­ser­va­dor i demos­trar que tam­poc podia reco­llir els suports neces­sa­ris per apro­var la sentència, igual com hau­ria estat pres­si­o­nat el bloc pro­gres­sista quan la ponent era Elisa Pérez Vera. A pri­ori, si no s'han mogut les coses des del 19 de maig amb con­ver­ses entre els jut­ges a múlti­ples ban­des, es man­tin­drien tres grups de magis­trats. El de Casas, Pérez Vera, Pas­cual Sala i el català Eugeni Gay, par­ti­da­ris d'una reta­llada menys dràstica i més inter­pre­ta­tiva de l'Esta­tut; el del vice­pre­si­dent, Gui­llermo Jiménez, Manuel Aragón i Ramon Rodríguez Arri­bas (l'ano­me­nat trio de la Maes­tranza, per una foto­gra­fia con­junta durant una cursa de braus en aquesta plaça sevi­llana), i el bloc més con­ser­va­dor, inte­grat per Vicente Conde, Jorge Rodríguez-Zapata i Javier Del­gado, que aspi­ren a l'anul·lació d'una vin­tena d'arti­cles i a la rein­ter­pre­tació d'una vin­tena més.

Donat el cas que els jut­ges es poses­sin d'acord, la sentència arri­ba­ria cinc mesos abans de les elec­ci­ons al Par­la­ment, en plena pre­cam­pa­nya, un extrem que fins ara no ha pas­sat mai i que sens dubte inter­fe­rirà en el pano­rama polític català.

El tri­bu­nal va dic­tar la set­mana pas­sada i en només 24 hores vuit pro­vidències per refu­sar decla­rar-se incom­pe­tent per dic­tar sentència tal com li recla­ma­ven la Gene­ra­li­tat i el Par­la­ment. A més, els par­tits cata­lans van acon­se­guir arren­car del PSOE l'OK a repren­dre, al Senat, el procés de reno­vació dels qua­tre magis­trats que van fina­lit­zar el man­dat el 2007: Casas, Jiménez, Conde i Rodríguez-Zapata. La subs­ti­tució dei­xa­ria en mino­ria el sec­tor con­ser­va­dor. També queda pen­dent que el Congrés ompli la vacant dei­xada per Roberto García-Calvo, mort el 2008. Paral·lela­ment, CiU va regis­trar al Congrés, l'endemà que el TC es declarés com­pe­tent, una pro­po­sició de llei en soli­tari per reto­car la norma que regula el TC, de manera que els jut­ges no puguin exce­dir els sis mesos de pròrroga.

L'ofen­siva cata­lana podria haver espa­vi­lat de retruc els magis­trats, encara que fos de manera col·late­ral. Després de sis esbor­ranys sense suports, la pre­si­denta tin­dria a punt el seu text només tres set­ma­nes després de l'última votació. Es dóna la cir­cumstància que dos dies després de l'inici del ple s'ha con­vo­cat una mani­fes­tació a Bar­ce­lona, orga­nit­zada per la Pla­ta­forma pel Dret de Deci­dir, amb el lema Auto­de­ter­mi­nació és democràcia. Sobre l'Esta­tut pesen set recur­sos, pre­sen­tats pel PP; pel Defen­sor del Poble, Enri­que Múgica; pel govern soci­a­lista d'Aragó; pel govern ales­ho­res del PP de les Illes Bale­ars (Antich no ha reti­rat el recurs), i pels popu­lars de Múrcia, la Rioja i el País Valencià.