«Ens agradaria tenir majoria, però tenim una posició política per governar en minoria»

–«Des­criu una rea­li­tat. Estem pas­sant temps difícils, amb una crisi econòmica mun­dial, i això exi­geix polítiques dife­rents de quan estàs en temps d'expansió, sobre­tot des d'un punt de vista de les esquer­res. Hem de defen­sar les polítiques soci­als, els més dèbils, i per això calen polítiques seri­o­ses. És una manera de com­por­tar-nos que s'adiu molt amb el per­fil i la per­so­na­li­tat del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. És una per­sona seri­osa, res­pon­sa­ble i sen­sata. La gent sap que en pot espe­rar seri­o­si­tat, res­pos­tes, solu­ci­ons per afron­tar els pro­ble­mes, que no es dis­traurà amb coses que no toquen.»

–«CiU sem­pre fa unes cam­pa­nyes que no es cor­res­po­nen amb la rea­li­tat del país. El 2006 en va fer una de molt agres­siva i nega­tiva, van arri­bar a la con­clusió que això els havia anat mala­ment, i ara fan tot al con­trari. Recordo que van cri­ti­car molt la nos­tra de La Cata­lu­nya opti­mista, que fem nos­tra, perquè són temps difícils però som opti­mis­tes. La nos­tra és una frase que lliga molt amb les polítiques de l'esforç de Churc­hill: en temps de difi­cul­tat s'ha d'apor­tar feina, com­promís, esforç, sacri­fici i con­fiança en el futur. CiU fa les cam­pa­nyes pen­dent d'una res­posta psi­cològica. El 2003 van pen­sar que havien per­dut pel pacte amb el PP i el 2006 van anar al notari. El 2006 van pen­sar que havien per­dut per haver fet una cam­pa­nya nega­tiva i ara fan una cam­pa­nya de broma. No tenen res a veure amb el que passa al país, sinó amb els seus com­ple­xos i pro­ble­mes.»

–«Tenim tot un dis­curs cohe­rent, que és La Cata­lu­nya opti­mista, La Cata­lu­nya que sap on va, Cons­truïm Cata­lu­nya amb fets i Temps difícils, gent seri­osa... Tot és un mateix relat, un com­por­ta­ment d'una gent que tre­ba­lla per al seu país, que està afron­tant els pro­ble­mes del país, que no els defuig. Aquesta és la diferència amb CiU: men­tre que el PSC afronta els pro­ble­mes, Con­vergència els aparca. La seva política és ‘ara no toca, això'. Es cor­res­pon amb els dos tipus de cam­pa­nya: la nos­tra, basada en la rea­li­tat, i la seva, en futurs gla­mu­ro­sos i coses irre­als.»

–«El va fer una per­sona que té relació amb ell, i ens va fer gràcia. El vídeo, d'una manera diver­tida, mos­tra que estem en una situ­ació difícil i que només te'n surts si tre­ba­lles. Al final, les coses no estan dites fins que no arri­bes a la meta. Jo uti­litzo la faula de la lle­bre i la tor­tuga: sur­ten a córrer i la lle­bre tota l'estona fa exhi­bi­ci­ons de la seva rapi­desa i parla de les coses que farà, i no fa res; la tor­tuga sap on vol anar, i hi va. Aquesta és la des­cripció: el PSC és una tor­tuga, lenta però segura, i CiU és com la lle­bre, un par­tit que tota l'estona fa exhi­bi­ci­ons de coses que mai no es com­plei­xen.»

–«Som un par­tit que vol gover­nar sol, és la nos­tra ambició. El que diu el con­se­ller es cor­res­pon amb el que pensa el PSC, però seran els ciu­ta­dans, els que deci­di­ran. Fa set anys que piquem pedra, tre­ba­llant molt inten­sa­ment per al país, i ens agra­da­ria poder desen­vo­lu­par el nos­tre pro­jecte polític sols. Si fem la llista dels rep­tes que el país ens ha posat al davant en els dar­rers mesos, nosal­tres els hem anat solu­ci­o­nant tots. Hem fet la pri­mera llei d'edu­cació en trenta anys, hem apro­vat el finançament, tenim l'apli­cació de l'Esta­tut en el tema d'infra­es­truc­tu­res... Tenim l'aspi­ració d'obte­nir prou suport per gover­nar en soli­tari, i això és el que ha expres­sat el con­se­ller.»

–«Les enques­tes del 2006 deien que la lle­bre anava al davant, i resulta que al final no va arri­bar. El que deno­ten és que estem en temps de crisi i que tot està obert, i que han apa­re­gut mol­tes for­ces a l'opo­sició que deno­ten que no està sòlida. Que els lide­rat­ges del senyor Mas i la senyora Sánchez-Camacho no con­ven­cen i que hi ha mol­tes per­so­nes a les quals agra­da­ria ocu­par el seu lloc. La gent, quan arribi el moment, bus­carà la per­sona que li doni més con­fiança. La bata­lla de la con­fiança i la seri­o­si­tat, el pre­si­dent Mon­ti­lla la gua­nya de molt.»

–«El que es diu és que estem aca­bant un man­dat que vam plan­te­jar i que ha donat molt bon resul­tat, i que el ciu­tadà amb el seu vot haurà de deci­dir. Sobre­tot en una època de can­vis, econòmics, de model social, i això fa que tot­hom refle­xi­oni.»

–«No, som un par­tit refor­mista i hem fet refor­mes d'estat. Els can­vis reals, no con­jun­tu­rals, els ha fet el PSC. CiU sem­pre s'ha con­for­mat amb el model que hi havia. Ha con­vis­cut amb l'Esta­tut del 78 sense cap pro­blema, no ha plan­te­jat cap rei­vin­di­cació, les trans­ferències que ha accep­tat han estat totes con­jun­tu­rals, no defi­ni­ti­ves. CiU no ha moles­tat mai Espa­nya; en canvi, el PSC, sí. La reacció que hi ha hagut de la dreta espa­nyola des que el PSC governa a Cata­lu­nya, no hi va ser amb CiU, perquè ja els anava bé. Nosal­tres hem anat al fons de la relació Cata­lu­nya-Espa­nya. El par­tit que l'ha plan­te­jat i les refor­mes per can­viar-la ha estat el PSC, no CiU. Con­vergència sem­pre ha prac­ti­cat un radi­ca­lisme ver­bal que no s'acom­pa­nya amb una actu­ació real. Ells són radi­cals ver­bals i nosal­tres, mode­rats de fets, que són els que can­vien de veri­tat el fons de les coses. Les del PSC són refor­mes defi­ni­ti­ves, que no tenen marxa enrere. Per això, des del PSC moles­tem la dreta espa­nyola, i CiU ja li va bé.»

–«Amb el PP, és impos­si­ble, perquè ha anat en con­tra de l'Esta­tut, que per a nosal­tres és la reforma fona­men­tal que ens per­met avançar en el fede­ra­lisme. Som els únics que vam pro­po­sar-ne la reforma i el vam apro­var, i som els que l'estem des­ple­gant i defen­sant. El PP està fent una estratègia en con­tra pre­sen­tant-hi recurs al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, reco­llint fir­mes per a una con­sulta... És el PP, el que ha fet una ofen­siva con­tra Cata­lu­nya, que pre­senta recur­sos a unes coses aquí i que no ho fa a Anda­lu­sia... Per això és impos­si­ble, perquè ha deci­dit fer de Cata­lu­nya un camp de bata­lla amb la resta d'Espa­nya. No ente­nem que hi hagi par­tits que diguin que no hi ha cap pro­blema per pac­tar amb el PP com diu el senyor Mas.»

–«Amb CiU no és impos­si­ble però és impro­ba­ble. Perquè són pro­jec­tes alter­na­tius, les dues mane­res de veure el país, els uns des de la banda con­ser­va­dora i els altres des de la banda pro­gres­sista. En un país nor­mal, només en una situ­ació d'excep­ci­o­na­li­tat, es podria donar. No crec que sigui el cas.»

–«Pri­mer hem de veure quina sentència hi ha. No hem de caure en errors infan­tils i reac­ci­o­nar davant una sentència que no conei­xem. Estem con­vençuts que l'Esta­tut és cons­ti­tu­ci­o­nal, per això el vam votar, nosal­tres i tots els soci­a­lis­tes espa­nyols.»

–«No. El govern gua­nya totes les vota­ci­ons. Té un pla, que aplica fil per randa, i el balanç de gestió és molt posi­tiu. El que passa és que aquí hem estat acos­tu­mats a uns models de gover­nar una única coa­lició. Els par­tits que gover­nen tenen ide­o­lo­gies dife­rents, això és el més nor­mal a Europa. En una democràcia par­la­mentària, els par­tits han de bus­car els punts de vista en comú. És nor­mal que els diri­gents dels par­tits tin­guin punts de vista dife­rents, però això no ha d'afec­tar les deci­si­ons del govern. El govern de Cata­lu­nya ha donat esta­bi­li­tat, perquè tenim majo­ria par­la­mentària. La sen­sació que tens és que les úniques alter­na­ti­ves que es plan­te­gen a un govern tan sòlid com aquest són en mino­ria, tal com governa el PSOE a Espa­nya.»

–«Ens agra­da­ria tenir una majo­ria par­la­mentària, però, si no, cre­iem que tenim una posició política que ens per­met gover­nar en mino­ria com es fa a Espa­nya. No és tan fort com un govern de coa­lició, però cre­iem que tenim prou experiència i capa­ci­tat de pac­tes per fer-ho. Ho hem fet mol­tes vega­des i en mol­tes admi­nis­tra­ci­ons.»

–«Quan toqui. S'entén que la resta de par­tits polítics, que no tenen res més a fer, ja ho hagin fet. Els senyors Mas, Sánchez-Camacho, Puig­cercós i Her­rera no tenen res­pon­sa­bi­li­tats de govern, però el pre­si­dent ha de gover­nar fins que es con­vo­quin les elec­ci­ons, i més en aquests temps difícils. Quan arribi el moment i es con­vo­quin les elec­ci­ons, s'obrirà el procés d'elecció de can­di­dats a través de primàries, i ell deci­dirà si es vol tor­nar a pre­sen­tar, i el par­tit, si vol que ho torni a fer. A Mas, Sánchez-Camacho, Puig­cercós i Her­rera, els toca fer cam­pa­nya, i al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, gover­nar.»

–«No hi ha cap motiu per fer-ho. Però com diu el Pre­si­dent, ell no ha renun­ciat a la seva potes­tat de con­vo­car-les quan con­si­deri que és bo per al país.»

–«Estem en un temps de difi­cul­tat, i un govern s'ho pot mirar i no fer res o actuar i pren­dre deci­si­ons, algu­nes de polèmiques. I aquest està pre­nent mesu­res. El que t'estra­nya és que l'opo­sició s'ho miri i no plan­tegi res con­cret, no dic parau­les bui­des. El PP ha plan­te­jat que s'abai­xin els impos­tos als rics, i CiU, que s'ha d'aba­ra­tir l'aco­mi­a­da­ment; nosal­tres hi estem en con­tra.»

–«Hem tin­gut una set­mana pas­sada de con­fusió, el mateix govern ho ha admès. Hi ha hagut docu­ments que s'han entès com a pro­pos­tes per apro­var per part del govern que només eren per deba­tre al Pacte de Toledo. És evi­dent que l'expli­cació s'ha fet mala­ment, perquè la gent ha entès coses que no eren les que es plan­te­ja­ven. El govern ha rec­ti­fi­cat i no ha per­dut els ner­vis.»

–«Tant de bo fos de veri­tat! El pro­blema és que no diu res, i el que plan­teja és aba­ra­tir l'aco­mi­a­da­ment. És una oferta buida de con­tin­gut. A Cata­lu­nya, el que fa és al con­trari. Tinc la sen­sació que s'ha dei­xat empor­tar pel senyor Duran, que, per cert, amb qui s'ha vist és amb Rajoy. És una pro­posta mediàtica amb una pro­posta de fons inac­cep­ta­ble.»

–«Sem­pre hem defen­sat que qual­se­vol que vul­gui fer política ho faci i hi par­ti­cipi. Com va dir Miquel Iceta a Joan Laporta: ben­vin­gut al club.»