Els partits, percebuts com els més corruptes
Una enquesta del CEO conclou que els catalans ja els ho consideraven molt abans del «cas Millet» i l'operació Pretòria
Els partits polítics no surten ben parats de l'enquesta del CEO –depenent del Departament d'Economia– que, per primer cop, va presentar un estudi sobre la percepció de capital social a Catalunya, és a dir, sobre la manera com s'estructuren les xarxes socials i la confiança que desperten, així com la participació i cooperació en diferents àmbits, entre d'altres. I abans que sortissin a la llum fets de presumpta corrupció com ara el cas Millet i l'operació Pretòria –el treball es va fer el febrer d'aquest any– els ciutadans ja veien les formacions com la institució més corrupta. Més del 84% dels enquestats creuen que es registra molta (un 28,8%); bastant (un 45,7%) o poca (9,8%) corrupció, i els que creuen que no n'hi ha gens es queden en un 11% per cent.
L'estudi situa el govern espanyol en el segon lloc d'aquest particular rànquing de percepció dels ens més corruptes, amb un 75,8% dels catalans que pensa que n'hi ha, i el català no se salva del tercer, amb gairebé un 71%. Els ajuntaments, al seu torn, se situen en sisena posició. A l'altre costat, les institucions amb més simpatia són les organitzacions benèfiques, les ONG i els mitjans de comunicació.
Ni els partits en general ni els polítics en particular superen la prova del cotó fluix. L'enquesta també conclou que els dirigents de les formacions desperten una nul·la confiança. Un 63/% dels catalans no els en tenen cap i un 18,4% poca; una majoria aclaparadora davant del 15,7% que confien prou en els polítics. Els catalans tampoc no confien en els cossos militars, ni en els sacerdots ni les religioses. Mentre que metges i personal sanitari en general, mestres, científics, periodistes i cossos policials són, per aquest ordre, els que tenen més credibilitat, sempre segons el CEO. Empresaris i funcionaris obtenen un aprovat pelat.
Individualistes
L'enquesta també fa una radiografia de la societat catalana. El resultat, segons el director del CEO, Gabriel Colomé, és que és cada cop menys participativa i associativa, cosa que contrasta amb el que històricament havia estat. Les xifres de no participació superen el 70% en tots els casos. I els catalans que opten per implicar-se ho fan en associacions de caràcter esportiu, lúdic i cultural, en comptes de les sindicals o polítiques.
«Som una societat una mica tancada, de contenció», apuntava Colomé, i certificava algunes similituds amb «els protestants dels Països Baixos; som menys mediterranis i més del mar del nord, d'estar a casa i en espais privats, i menys d'esfera pública i de carrer».
També ho deia arran de les dades referents a la comunicació familiar. Un 70% dels catalans manté relació regular amb parents amb els quals no viu. I la meitat creu que té entre una i deu amistats pròximes i més d'un 20% eleva la xifra d'amics a entre 11 i 20. Destaca que més de la meitat dels enquestats –un 62%– no té amistat amb persones d'altres nacionalitats, races o ètnies.
Duran creu que la desafecció ve de lluny
efeEl president del comitè de govern d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, va desvincular ahir el cas Millet i l'operació Pretòria del desprestigi de la política i la separació existent entre polítics i ciutadans. En la seva carta web setmanal als militants socialcristians, Duran i Lleida creu que la distància «ve de lluny i està motivada per diverses raons», que deslliga dels dos grans escàndols polítics arran dels casos de presumpta corrupció que ha viscut últimament Catalunya. Tot i que reconeix que el que ha passat fa que «plogui sobre mullat». El diagnòstic que fa el líder d'Unió Democràtica és que la gent està «farta» que els polítics «s'acusin els uns als altres» i que converteixin els adversaris polítics en un «objectiu de destrucció». Duran i Lleida va reclamar un «canvi de mentalitat» per fer del diàleg entre formacions, tot i que oposades, la «principal divisa de la política».