Batuda policial sense precedents a Mataró contra la màfia xinesa i els tallers il·legals

Gent provinent de zones pobres de la Xina i que arriben a l'Estat amb la creença que hi trobaran un treball. Aquest és el perfil majoritari dels xinesos captats per les xarxes d'explotació de treballadors establertes a Catalunya, segons expliquen des de la Policía Nacional. Aquests grups operen sobretot a la zona del Barcelonès i el Maresme, i habitualment es dediquen a dos negocis: als tallers tèxtils il·legals i, darrerament, també a la prostitució. Primer enganyen les víctimes perquè vinguin i després els demanen entre 3.000 i 10.000 euros pel cost del viatge. Com que no ho poden pagar, les víctimes –que a més estan en situació irregular– queden en mans de les xarxes, que els obliguen a fer jornades laborals de més de dotze hores a canvi d'una quantitat de diners mínima. La xarxa, a més, els vigila i els prohibeix la sortida del taller, fet que els obliga a dormir al centre de treball. «El cercle viciós», com ho defineixen fonts policials, es completa amb les multes que a vegades imposen als treballadors, que dificulten encara més el pagament del deute. Pocs aconsegueixen sortir de les xarxes i la majoria no denuncia els fets. «Els amenacen de fer mal a les seves famílies si expliquen qualsevol cosa», asseguren representants de la policia, que defineixen la comunitat xinesa com una de les més «hermètiques».

D'altra banda, Joana Yeye, vocal de l'entitat Comerços del Fondo, va demanar «igualtat» a la policia. «Conec empresaris d'aquí que tenen treballadors il·legals i a ells no els detenen.» També va negar que existeixi «una màfia» i va assegurar que la gent que treballa en els tallers ho fan pels diners.

La forta presència policial va alterar ahir la rutina diària del barri treballador de Cerdanyola, un dels que tenen un índex més alt d'immigració a la capital maresmenca. A cada cantonada hi havia aparcat un furgó dels Mossos, i en molts portals, agents uniformats –alguns amb passamuntanyes– assenyalaven quins eren els immobles que s'estaven escorcollant. La zona més conflictiva era la que conformen els carrers Rosselló, València, Verge de la Paloma i Jaume I, on, a banda dels periodistes, centenars de veïns s'agrupaven al carrer per intentar descobrir més detalls de l'operació. «Fa prop de 25 anys que en aquest barri es treballa clandestinament», explicava el vocal d'Alternativa Veïnal, Antonio Ruiz. Aquest líder veïnal, que es va presentar com a alcaldable en les dues darreres eleccions municipals, admetia que mai havia presenciat una resposta policial tan contundent. Depenent a qui es preguntava, els ànims estaven més o menys encesos. «Són gent molt discreta, cada dia descarregaven una furgoneta amb material i l'entraven al taller, però per la resta no t'adonaves que hi eren», comentava Juan Párrega, que viu al carrer Montcada, al costat d'un dels locals escorcollats. «Entren i surten constantment, a vegades fins i tot sense roba; és una vergonya que passi això», s'exclamava, en canvi, Isabel Álvaro, una veïna força coneguda al barri, que ahir es desplaçava amb els periodistes per presenciar en directe la sortida dels detinguts. De fet, aquesta va ser una pràctica comuna entre bona part dels veïns que, quan la policia va treure un dels presumptes explotadors d'un pis del carrer Pere III el Cerimoniós, van propinar un sonor aplaudiment. Els crits i les valoracions amb tocs xenòfobs tampoc hi van faltar. Per la seva banda, el president de l'associació de veïns del barri de Cerdanyola, Juan Sánchez, valorava positivament l'actuació. «Ja era hora que s'intervingués», va afirmar el màxim responsable de l'entitat, que va assegurar que en aquests tallers s'hi treballa en condicions infrahumanes. Segons va comentar, l'associació de veïns ja havia denunciat la proliferació d'aquests tallers regentats per ciutadans xinesos, l'activitat dels quals havia anat in crescendo els darrers mesos.