CLEMENS SCHLETTWEIN

PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ TRIFOLIUM

«Canópolis és una experiència positiva per als nens i els adults»

Clemens, suís, i la seva dona, Gemma Knowles, angloespanyola, van crear el 1998 la Fundació Trifolium, que té un «santuari» per a animals abandonats al Parc Natural del Garraf. Gossos, gats i porcs senglars viuen en llibertat a Canópolis i mengen aliments naturals.
Estan junts des del 1991. Van venir des de Lon­dres per mun­tar un negoci d'hos­ta­le­ria, però en el procés de fer-ho la Gemma va començar a reco­llir gos­sos del car­rer a Gavà Platja. L'any 1998 va néixer Canópolis, la ciu­tat dels gos­sos. La Gemma és l'ànima de Canópolis, i mol­tes de les res­pos­tes estan com­ple­men­ta­des amb les seves inter­ven­ci­ons.
–«Vam bus­car un lloc on tenir-los i totes les pro­tec­to­res que vam veure no ens van agra­dar, tenien poc mit­jans i fal­tava alguna cosa més. Gràcies a una herència fami­liar ens hi vam poder dedi­car i vam tro­bar un espai en ple Parc Natu­ral del Gar­raf, que és un balcó sobre el Medi­ter­rani.»
– En quina situ­ació es tro­bava la finca?
–«A començaments dels setanta, un empre­sari volia crear-hi un macro­ne­goci de gos­sos, però la cosa no va anar bé i es va aban­do­nar. Nosal­tres ho vam com­prar i ara tenim 3,5 hectàrees on els ani­mals poden cam­par en lli­ber­tat i amb una infra­es­truc­tura modèlica, que com­bina la filo­so­fia de pro­tecció més avançada, cui­dant els ani­mals i amb pos­si­bi­li­tat d'interacció entre els ani­mals i els humans. A més, cada dia cui­nem el que men­gen, i els hi posem all, oli d'oliva, romaní...»
–Es pot visi­tar fàcil­ment?
–«Sí, és un punt de tro­bada. Vénen nens de casals, de colònies, i és una experiència molt bonica. Acon­se­guim edu­car i crear conei­xen­ces que arri­ben al cor. És una experiència posi­tiva per edu­car els nens i els adults.»
–Com els va econòmica­ment?
–«No és un èxit econòmic. Un 15% es paga entre els socis i els padrins, i la resta, de moment, ho apor­tem nosal­tres. Això no és sos­te­ni­ble i bus­quem més suports; estem pre­pa­rant el pro­jecte Huma­ni­mal, que pre­sen­ta­rem a fun­da­ci­ons pri­va­des per cer­car fons.»
–La fun­dació la creen per pro­te­gir els ani­mals i la natu­ra­lesa?
–«Estem al mig del Parc Natu­ral del Gar­raf, al terme muni­ci­pal de Sit­ges, en una situ­ació ale­gal. Conei­xem la gent del parc i ens conei­xen. Som una reserva de flora i de fauna molt impor­tant. També col·labo­rem amb la Fun­dació Adena WWF.»
–Com es fomenta l'edu­cació dels nens perquè res­pec­tin els ani­mals?
–«Al cen­tre i nord d'Europa hi ha més consciència i no s'aban­do­nen els ani­mals. És un tre­ball que s'ha d'anar fent, posant-hi feina i evo­lu­ci­o­nant. És un tre­ball lent, qüestió de temps.»
–I a Cata­lu­nya, com estem?
–«S'ha avançat molt. El gos ja no és un ani­mal de tre­ball, és un ani­mal de com­pa­nyia. La gent ja no aban­dona tant, i si no els poden tenir bus­quen una alter­na­tiva que no sigui el car­rer. El pas següent és edu­car la gent que vol tenir ani­mals a casa.»
–El que em sorprèn és que als ani­mals els apli­quen tècni­ques com l'acu­pun­tura, les flors de Bach o el Reiki (impo­sició de mans).
–«Durant cinc anys la Gemma ha fet l'únic curs d'acu­pun­tura per a ani­mals a Cata­lu­nya. És pio­ner i alguns vete­ri­na­ris comen­cen a entrar-hi. En altres països està molt desen­vo­lu­pat.»
–Però tot això no és un xic esotèric?
–«Inten­tem fer un camp d'inves­ti­gació, sense perills. Si hi ha alguna cosa nova i no agres­siva, ho pro­vem. La impo­sició de mans no és agres­siva i aca­ro­nar sem­pre és posi­tiu. Estem oberts a noves pro­pos­tes, inten­tem obrir la nos­tra ment, i si es fa amb amor i bona intenció, és fantàstic!»
–Per orga­nit­zar els seus pen­sa­ments i com­par­tir les seves visi­ons, vostè també ha escrit lli­bres?
–«Sí. Em tro­bava en un estat d'ansi­e­tat, pen­sant molt, i d'un dia per l'altre vaig entrar en un estat de pau, amor, tran­quil·litat i har­mo­nia que em va can­viar la vida. Però no sabia expres­sar-ho, i els amics i la família em van dir que ho escrivís.»
–Va ser com una il·lumi­nació?
–«En deu dies vaig escriure la pri­mera part d'Una cre­ació. És la meva història expres­sada en una trama de ficció. La segona i la ter­cera part són som­nis que evo­lu­ci­o­nen a par­tir d'aquesta experiència.»
–Ha tin­gut èxit?
–«A mi m'encanta crear i escriure, però ven­dre'ls i pro­mo­ci­o­nar-los no és el meu interès. Els vaig pre­sen­tar a Bar­ce­lona i ara, el dia 27, ho faré a La Natura, a Lla­gos­tera.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.