«Nosaltres viurem la mort del PC»

- «No forçosa­ment. No cal que sigui un bloc, però ha de ser a la xarxa. Faci ser­vir l'eina que vul­gui, però sigui a la xarxa.»

-«No. Perquè no devia ser la seva eina; perquè no té neces­si­tat de recu­pe­rar antics com­panys, o ja els troba per altres camins. Hi ha gent que obre un bloc i l'acaba tan­cant perquè no sap ben bé per què el té. Cadascú ha de tro­bar el seu espai. Són noves for­mes d'expres­sar-se en públic.»

- «Tot­hom que fa coses en públic s'exhi­beix. Qui surt per la tele s'exhi­beix, qui escriu en un diari s'exhi­beix...»

- «Les coses tor­na­ran a lloc, i que­darà el que ha de que­dar. Ara hi ha una certa efer­vescència de gent, de pro­jec­tes, que bus­quen el seu lloc. El que que­darà serà molt dife­rent del que hi havia, però seran xar­xes molt potents. La capa­ci­tat d'enxar­xar-se, de con­nec­tar-se amb gent, és bru­tal. I això ens fa i ens farà millors, com a pro­fes­si­o­nals i com a per­so­nes. Tot i que, és clar, depèn amb qui m'enxarxi les coses m'ani­ran millor o pit­jor.»

- «La xarxa i les noves tec­no­lo­gies ofe­rei­xen mol­tes opor­tu­ni­tats, i si les vols explo­rar totes pre­para't a per­dre molt temps. El que és fona­men­tal és saber pri­mer quins són els teus objec­tius. Lla­vors ja deci­diràs amb qui­nes eina i com hi arri­bes, Si vols fer de tas­ta­o­lle­tes i pro­var-ho tot, pre­para't per per­dre el temps.»

-« Pot­ser sí. Tenim un ritme de nove­tats molt alt. Fa cin­quanta anys pot­ser vivíem millor, perquè no sabíem de seguida coses que pas­sa­ven a l'altra punta de món. Però no és que no pas­ses­sin, és que érem més igno­rants. El que cal és saber admi­nis­trar la infor­mació que t'arriba. No pas posar-te nerviós perquè la vols tota.»

-«La por és un sen­ti­ment humà ben lícit, que amaga des­co­nei­xe­ment, resistència al canvi... Però els que ens han d'espan­tar de veri­tat són els que tenen por i no ho accep­ten, o hi posen excu­ses. El que té por i ho sap reconèixer l'hem d'accep­tar i aju­dar, perquè aquest és un viatge que hem de fer junts. Som ani­mals soci­als, i la situ­ació és tan sim­ple com que ara apa­rei­xen noves for­mes de rela­ci­o­nar-nos.»

-«Té raó. La meva àvia espe­rava dels meus pares que l'anes­sin a veure sovint; la meva mare espera de mi que li tru­qui sovint; i pro­ba­ble­ment jo espe­raré dels meus fills que xate­gem sovint. Ens hem d'adap­tar als canals de comu­ni­cació actu­als, com la meva àvia es va haver d'acos­tu­mar a par­lar per telèfon amb la meva mare.»

-«És un pro­blema d'habi­li­tats. La tec­no­lo­gia ens ha ofert un volum d'infor­mació bes­tial, i nosal­tres no tenim les habi­li­tats per ges­ti­o­nar-ho. Però això s'arre­gla o amb experiència o amb for­mació. A les esco­les hi hau­ria d'haver cur­sos de saber cer­car. Si no saps fer bé una cerca, vas al Goo­gle i et sur­ten vint mili­ons de resul­tats. Si domi­nes les eines, te'n sor­ti­ran 200. Això s'aprèn.»

-«El con­text ha can­viat i a l'escola encara es repro­du­ei­xen eines i habi­li­tats de fa deu anys. Un abisme.»

-«Es reci­cla al ritme que pot, perquè és un col·lec­tiu de 80.000 pro­fes­si­o­nals. No es pot reci­clar d'un dia per l'altre. En canvi, la nos­tra mai­nada s'ha reci­clat en sis anys.»

- El pro­blema no és aquest. Mol­tes famílies tenen portàtils, i ara n'hi ha per tres-cents euros. El tema és: si tinc portàtil, de què em ser­veix a l'escola? Faré tre­balls a classe cer­cant infor­mació a la xarxa i després ho comen­ta­rem? O sim­ple­ment el mes­tre m'ense­nyarà el de sem­pre i jo, a més, tinc un portàtil? El pro­blema no s'arre­gla amb un talo­nari per com­prar ordi­na­dors. És més pro­fund.»

-«El mòbil. Estic con­vençut que nosal­tres viu­rem la mort del PC; que des­a­pa­rei­xerà més enllà d'algun entorn labo­ral con­cret. La manera d'acce­dir a la xarxa serà el mòbil, sense cap dubte. Això que jo a casa hagi de tenir una habi­tació o una taula hipo­te­cada per a un ordi­na­dor no té cap lògica. Jo he de poder acce­dir a la xarxa quan la neces­sito, i en el lloc que ho neces­sito. Si sóc al súper com­prant i vull fer una con­sulta d'un pro­ducte, la vull fer allà mateix. No em val anar a casa. Con­sul­taré el mòbil.»

-« Sí, però tenim un avan­tatge. Tenim les tari­fes més cares d'Europa. No podem estar pit­jor. Forçosa­ment, per tant, només poden bai­xar i anar a millor.»

-« El for­mat paper patirà, però crec que no tant com pot sem­blar. A la majo­ria de gent que té un bloc, si ara li ofe­reix publi­car-lo en paper li diran tots que sí. La gent penja vídeos al You­tube, però si li ofe­reix pas­sar el vídeo per TV3 no en tin­gui cap dubte de què esco­llirà. El paper encara té corda. I el digi­tal crei­xerà tot el que vostè vul­gui, però quan tot es resituï tor­narà a ser molt impor­tant qui és l'edi­tor, qui ordena, qui jerar­quitza, reco­pila.»

-«Amb l'apa­rició del PC, fa vint anys, molts van dir que no s'incor­po­ra­rien mai a aquest món. No en queda ni un. Tots hi han anat pujant. I amb el telèfon a la but­xaca, hi puja­ran defi­ni­ti­va­ment.»

- «L'empresa hi és, però pot­ser no ho sap. Si vostè no és a inter­net, si no hi té la seva pròpia versió, tin­gui clar que n'hi ha d'altres que hi són par­lant de vostè. I jo con­su­mi­dor, quan vul­gui saber de vostè, ho aniré a bus­car a inter­net. Si no hi és, hi haurà la versió que els altres donen de vostè. Què pre­fe­reix?»