Societat

comerç

La banca ètica es reivindica per canviar el sistema financer

L'estalvi recollit per entitats ètiques ha pujat un 23% l'últim any

La crisi frena la corba contínua de creixement que havia aconseguit el comerç just

Festa de la compra responsable a 81 municipis

L'estalvi reco­llit per la banca ètica ha aug­men­tat més d'un 23% –amb 373.437 euros en dipòsits– i els préstecs con­ce­dits s'han incre­men­tat en més d'un 22% –472.242 euros– en l'últim any, segons els resul­tats del Baròmetre de Fets (Finançament Ètic i Soli­dari). Així ho va expli­car ahir el direc­tor de SETEM-Cata­lu­nya, Edu­ard Can­tos, en la pre­sen­tació de la dot­zena Festa del Comerç Just i la Banca Ètica, que entre avui i demà por­tarà a més de vui­tanta muni­ci­pis del país aquesta alter­na­tiva al comerç con­ven­ci­o­nal que es basa a pagar un preu just al pro­duc­tor.

“El crei­xe­ment d'acti­vi­tat de la banca ètica és un clar indi­ca­tiu de l'interès dels ciu­ta­dans per can­viar el sis­tema finan­cer que ens ha por­tat a l'actual crisi”, va expo­sar Can­tos, tot i que va reconèixer que és encara un volum petit de diners res­pecte al total de les enti­tats finan­ce­res. Té, per tant, un llarg camí
per recórrer sem­pre seguint unes regles del joc que con­sis­tei­xen a “ante­po­sar els interes­sos de les per­so­nes als econòmics”.

Amb més experiència, perquè ja fa més de vint anys que es va començar a posar en pràctica a Cata­lu­nya, però amb les matei­xes regles bàsiques, l'altre gran pilar del con­sum res­pon­sa­ble és el comerç just: un movi­ment basat en un tracte just per a totes les parts que par­ti­ci­pen en l'inter­canvi –també per als pro­duc­tors– i que per­met als països del Sud el seu desen­vo­lu­pa­ment social i econòmic. Pre­ci­sa­ment per això, el res­pon­sa­ble de SETEM es va feli­ci­tar que des de l'abril el preu mínim del cafè passés de 125 a 140 dòlars per sac. “És una mesura de segu­re­tat per als pro­duc­tors en cas que cai­gui el preu del cafè”, va indi­car.

Les boti­gues de comerç just, però, no es pot dir
que pas­sin un bon moment, perquè la crisi també els està pas­sant fac­tura, ja que la majo­ria dels ciu­ta­dans bus­quen pro­duc­tes més barats.

Tapes al bar Pinotxo

El mer­cat de la Boque­ria de Bar­ce­lona va ser­vir ahir de marc de la pre­sen­tació de la festa i el cui­ner del popu­lar bar Pinotxo, Jua­nito, va ela­bo­rar tapes amb pro­duc­tes de comerç just. Caca­uets de coo­pe­ra­ti­ves de Moçambic, qui­noa de les altu­res boli­vi­a­nes i oli d'oliva dels ter­ri­to­ris pales­tins són alguns dels ele­ments que va uti­lit­zar. “Estem can­sats que s'exploti tre­ba­lla­dors. Que es tre­ba­lli molt i es pagui poc”, va
con­cloure Jua­nito.

LA FRASE

Hem de saber impulsar canvis en el consum en sentit positiu, com Holanda, Suècia o Dinamarca
Carles Llorens
director general de Cooperació al Desenvolupament

LES XIFRES

53
per cent
de ciutadans no prenen cafè de comerç just perquè no n'hi ha a la seva botiga habitual, segons Intermón.
5
entitats
organitzen la Festa del Comerç Just: SETEM, Alternativa 3, Fets, Intermón i Xarxa de Consum Solidari.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.