El paratge dels herois

A recer de les pedres. Les zones bos­co­ses a tocar del nucli del Pago ama­ga­ven 13 trin­xe­res fetes amb pedres i una vin­tena de nius de metra­lla­do­res que s'han con­ser­vat i que ara són el cen­tre d'atenció dels visi­tants. Són les res­tes dels dar­rers herois de la Guerra Civil.

A finals de 1938 la Guerra Civil estava ja tocada de mort per al front repu­blicà. Un cop tren­cat el front de l'Ebre, el 23 de desem­bre de 1938, l'exèrcit fran­quista ini­ci­ava l'ofen­siva sobre Cata­lu­nya. En poc temps con­que­rien Tar­ra­gona, el 15 de gener de 1939; Vila­franca del Penedès, el 21 de gener; i el dia 22 arri­ben a Subi­rats. Tot i així, les tro­pes fran­quis­tes van tro­bar un dar­rer escull abans de tra­ves­sar aquesta línia en direcció a Bar­ce­lona. Eren les mun­ta­nyes d'Ordal. L'exèrcit repu­blicà havia con­ver­tit el port d'Ordal en el seu fortí. L'objec­tiu era alen­tir al màxim pos­si­ble l'avanç de les tro­pes fran­quis­tes cap a Bar­ce­lona i així per­me­tre una eva­cu­ació més orde­nada dels refu­gi­ats. Durant aquells dies de gener van arri­bar més de 1.000 sol­dats repu­bli­cans per defen­sar aquest punt, però els 3.000 sol­dats del front fran­quista i la supe­ri­o­ri­tat aèria que tenien van fer que la zona caigués en menys de dos dies. Els enfron­ta­ments van començar el 22 de gener i la tarda del dia 23 la zona ja estava ocu­pada per les for­ces d'ocu­pació.

Els his­to­ri­a­dors locals Josep Mata, Ernesto González i Anto­nio Cor­ral, l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Pene­de­s­encs i l'Ajun­ta­ment de Subi­rats van pro­moure el 24 de gener pas­sat, quan es com­plien 71 anys d'aquests epi­so­dis, una ruta per expli­car als veïns del muni­cipi què va pas­sar aquells dies, el valor del front repu­blicà, i mos­trar el nombrós mate­rial bèl·lic que es va tro­bar a la zona: mul­ti­tud de trin­xe­res, nius de metra­lla­do­res i res­tes d'equi­pa­ments dels sol­dats que hi van com­ba­tre. Els orga­nit­za­dors van que­dar sor­pre­sos per la res­posta ciu­ta­dana i van deci­dir fer-ne una segona, que també es va omplir ràpida­ment. Per això ara els pro­mo­tors de la idea han con­ver­tit la ruta en una pro­posta turística que es farà el ter­cer diu­menge de cada mes.

La recu­pe­ració de la memòria històrica no es que­darà en això només. El pres­su­post muni­ci­pal d'enguany ha reser­vat una par­tida de 25.000 euros per fer un pro­jecte de cons­trucció d'un cen­tre d'inter­pre­tació de la memòria històrica al muni­cipi, i el govern espera ara l'ober­tura de la con­vo­catòria de sub­ven­ci­ons per pre­sen­tar la seva idea. La idea és trans­me­tre als visi­tants que facin la ruta els valors que van empènyer aque­lla gent, tot i saber que molts no ho podrien expli­car, a fre­nar l'avanç de les for­ces fran­quis­tes i per­me­tre l'esca­patòria de molts com­panys i fami­li­ars en direcció a la fron­tera fran­cesa. L'alcalde, Antoni Soler (ERC), explica que l'objec­tiu és recu­pe­rar de l'oblit el pas­sat del muni­cipi, però també aju­dar a la pro­moció de la població «fona­men­tada en qua­tre potes: la història, el pai­satge, la gas­tro­no­mia i el món del vi». El govern local manté encara en sus­pens la ubi­cació del futur cen­tre d'inter­pre­tació, però apunta que la cons­trucció serà una de les pro­pos­tes com­ple­mentàries a la ruta que ha començat a dina­mit­zar-se aquest any. La ruta, que es fa a peu i és guiada, té un preu de 2 euros. A mig matí hi ha una atu­rada per esmor­zar, al preu de 6 euros.