La UdG es projecta al món
Cada any rep 130 estudiants estrangers i el mateix nombre d'alumnes gironins surten a universitats de fora
La globalització incideix en tots els àmbits, i un dels més afectats, per lògica, és l'universitari. Des de qualsevol centre acadèmic superior, un alumne o un professor pot tenir accés al món. En el cas de la Universitat de Girona, s'ha volgut que aquesta filosofia es converteixi en un dels eixos del seu pla estratègic. La internacionalització de la universitat gironina comporta rebre estudiants i docents de fora i que els que estudien o exerceixen a Girona tinguin la possibilitat de marxar a l'estranger. Actualment, la universitat té 130 alumnes de procedència estrangera i el mateix nombre d'alumnes gironins estudien fora. La intenció, segons la vicerectora Maria Lluïsa Pérez, és que aquest nombre vagi augmentant.
Per aconseguir aquest increment, la UdG forma part de diverses associacions internacionals universitàries. Entre d'altres, forma part de l'European University Association, l'European Association for International Education, l'Asociación Universitaria Iberoamericana de Posgrado o l'Euro-Mediterranean University (Emuni).
D'altra banda, també participa en la Xarxa Vives d'universitats dels Països Catalans i en altres xarxes i associacions catalanes. Les seves relacions també inclouen universitats de la Xina, amb les quals manté converses per fer estudis de llengua i cultura espanyoles a alumnes xinesos.
Cooperació
El vicerectorat de Política Internacional també té en compte la cooperació en el desenvolupament. En aquest sentit, s'han concedit dos màsters per fer a Nicaragua de formació de professorat universitari i de gestió universitària. A més, la UdG forma part de la coordinació de la xarxa Yo sí Puedo, d'alfabetització, a Nicaragua mateix. A l'Àfrica també hi ha diversos programes. A Algèria, per exemple, tant s'hi fan projectes de cooperació com d'investigació. En aquest últim sentit, des de fa anys es treballa en projectes d'arqueologia. També hi ha relacions amb Moçambic. El mes vinent, justament, es reuniran les universitats catalanes per tractar sobre com col·laborar amb l'Àfrica.
També s'han intensificat les relacions amb universitats nord-americanes, amb el programa Atlantis. Aquest programa planifica estudis conjunts de grau i de màsters amb els Estats Units.
A la inversa, hi ha el programa Study Abroad, adreçat a estudiants i professors nord-americans. Són cursos de curta durada que s'organitzen a la mateixa UdG perquè els alumnes nord-americans que hi arriben facin una immersió cultural, és a dir, que els donen a conèixer la cultura catalana i especialment la gironina.
El repte, l'anglès
Segons Maria Lluïsa Pérez, la gran assignatura pendent dels professors i alumnes de la UdG és l'anglès. Dirigides a professors, des de fa un temps s'organitzen estades curtes en altres universitats europees amb l'objectiu que els docents millorin el nivell d'anglès.
El primer àmbit extern
L'eurodistricte Pirineus Mediterrani és el primer àmbit extern de la UdG. S'han millorat i intensificat les relacions amb la Universitat de Perpinyà, amb el suport de les administracions respectives.
La darrera actuació en aquest aspecte han estat unes jornades sobre sostenibilitat adreçades a persones que treballen en administracions públiques de les dues bandes de la frontera. Es tractava de resoldre els problemes burocràtics quan han de tractar amb administracions que no són del mateix estat.
El mes que ve també hi ha previstes unes jornades a Puigcerdà en relació amb aspectes administratius i legals en el marc de l'hospital transfronterer de la Cerdanya.
Els projectes amb la ciutat nord-catalana de Perpinyà es realitzen en l'Euroinstitut Català Transfronterer.
Desena del rànquing
La Universitat de Granada ha publicat recentment un estudi sobre la mobilitat d'alumnes i professors a les universitats de l'Estat. La de Girona ha passat del lloc 34è el 2006 al lloc 10è el 2008. La UdG va destinar el 2006 un total de 55.000 euros a la mobilitat de professors, pel que fa a impartir màsters oficials, i 24.150 euros a la d'alumnes, pel que fa a estudiar màsters oficials. Un any després ja se situava en el 15è lloc del rànquing.
El pressupost es repartia en tres blocs: la mobilitat de professors en programes de doctorat (46.141 euros), la mobilitat de professors en general (168.476 euros) i la d'alumnes en general (35.880 euros). El 2008, quan la UdG va arribar al 10è lloc, el pressupost era de 118.220 euros per a professors en programes de doctorat, 197.429 per a professors en general, i 70.200 per a alumnes. De mitjana, doncs, la Universitat de Girona se situa en el 15è lloc, amb les dades del 2006 al 2008, amb una inversió total en el pressupost de 715.497 euros.
Les beques Erasmus
Que els estudiants siguin els que reben menys diners en els pressupostos universitaris té a veure amb el fet que reben diners dels organismes estatals i europeus a través de les anomenades beques Erasmus. D'aquesta manera, els diners que rep un estudiant d'una beca Erasmus són uns 310 euros al mes. De tota manera, en el cas dels becaris del Ministeri de Ciència i Innovació del govern espanyol, es rep un ajut addicional.
Els requisits que calen a un estudiant per accedir a una beca Erasmus és tenir un nombre determinat de crèdits aprovats en la carrera, que han de ser un mínim de 60. També cal que tinguin un nivell mínim d'anglès, que ha de ser el nivell VI del Servei de Llengües Modernes o l'equivalent, que és el B2.1. Finalment, també cal tenir coneixements de la llengua del país on es va a estudiar.
Actualment la Universitat de Girona té convenis d'Erasmus amb un total de 214 institucions de 28 països diferents, segons dades del curs 2007/2008.
Conveni amb Cuba
Un dels exemples d'aquestes relacions internacionals és el taller que es va celebrar del 4 al 6 de maig a l'Havana. La Càtedra de Cultura Catalana de la Universitat de l'Havana i l'Instituto Cubano de Investigación Juan Marinello van organitzar Cuba y Catalunya: encuentro de pueblos y culturas. Hi van participar essencialment estudiosos i historiadors cubans, però també el professor de la UdG Lluís Costa, que hi va presentar la ponència Prensa y nacionalismo catalán en la Cuba del siglo XIX.
Així mateix, Lluís Costa va signar, en nom de la UdG, un document d'intencions, amb el degà de la facultat de Lletres de la Universitat de l'Havana i amb la directora de l'Instituto Juan Marinello, en el sentit d'establir línies de col·laboració científica i en l'àmbit de la docència entre la UdG i les institucions acadèmiques cubanes esmentades. Es preveu que en el futur es treballi de manera conjunta en projectes de recerca i que s'estableixin intercanvis entre professors i alumnes.