La TDT serà de pagament, o no serà (1)

La pro­gra­mació de la tele és cada dia una mica més dolenta. Gai­rebé ni se'n sal­ven ni els infor­ma­tius: s'hi observa un crei­xe­ment de la fri­vo­li­tat, començant per les gra­ci­e­tes dels pre­sen­ta­dors i aca­bant pel sen­sa­ci­o­na­lisme, espe­ci­al­ment en els grans repor­tat­ges. De la tele, el més interes­sant és la ficció, i encara. Els moments de màxima audiència tele­vi­siva s'omplen de sèries. Totes les cade­nes n'estre­nen obses­si­va­ment, ho pro­ven per si engan­xen un filó. De pro­ducció pròpia i de com­pra, d'aque­lles que ja han tin­gut èxit a altres països, espe­ci­al­ment als Estats Units; en fan una mala pro­moció, fra­cas­sen i les arra­co­nen, fent la guitza als que s'hi havien engan­xat. A inter­net s'hi con­nec­ten ànimes cari­ta­ti­ves que et per­me­ten –si tu també ho per­mets– des­car­re­gar els capítols, sovint en versió ori­gi­nal (gra­vats en pri­mera emissió als EUA). Els que no saben anglès no han de patir, perquè els capítols són sub­ti­tu­lats per equips de volun­ta­ris. Essent la tele d'avui un nyap tan hor­rorós, no és gens estrany que la gent pre­fe­reixi fer-se la pro­gra­mació par­ti­cu­lar, gràcies a inter­net. La res­posta vindrà de la but­xaca: con­nexió a la xarxa més cara i TDT de paga­ment.