Ryanair no pot fer xantatge

Els últims anun­cis rela­tius a les comu­ni­ca­ci­ons a les comar­ques giro­ni­nes són real­ment dece­be­dors. Com ens temíem, el Minis­teri de Foment de José Blanco ha con­fir­mat que es des­carta defi­ni­ti­va­ment que es repren­guin les obres de des­do­bla­ment de l'N-II entre Medinyà i Orri­ols, que repre­sen­ta­ven l'ampli­ació del pri­mer tram entre Girona i la fron­tera. Unes obres pen­dents des de fa dècades que tor­nen a que­dar para­lit­za­des, sine die...

L'altre anunci ha estat el de la com­pa­nyia Rya­nair de supri­mir la mei­tat dels vols que va fer l'hivern pas­sat a l'aero­port de Girona. La volun­tat del govern de la Gene­ra­li­tat de nego­ciar per l'any que ve l'actual con­veni, que acaba el pròxim desem­bre, ha por­tat Rya­nair a donar mis­sat­ges con­tra­dic­to­ris sobre el seu com­promís de futur amb Girona, amb acti­tuds i for­mes de nego­ciar amenaçado­res.

Rya­nair és una empresa atípica, que ha rebut uns ajuts atípics, perquè les ins­ti­tu­ci­ons giro­ni­nes cre­uen –i amb raó, com s'ha demos­trat– que el bon fun­ci­o­na­ment de l'aero­port de Vilobí d'Onyar repre­senta una peça clau per con­nec­tar-nos amb el món. I per con­nec­tar el món amb Girona.

En aquest viatge d'anada i de tor­nada, s'ha de reconèixer que Rya­nair ha col·locat l'aero­port de Girona en el mapa aero­por­tu­ari euro­peu. És veri­tat. Com ho és –i no es pot pas­sar per alt– que gràcies a l'aero­port de Girona Rya­nair ha cres­cut a la resta d'Espa­nya.

Ara la crisi econòmica assetja empre­ses i ins­ti­tu­ci­ons. Rya­nair i la Gene­ra­li­tat també la patei­xen. I això ha obli­gat les dues parts a asseure's de nou. Però per trac­tar del futur, d'un acord que encara no està escrit. No per incom­plir uns acords encara vigents i fir­mats, que les dues parts tenen l'obli­gació de com­plir.

Més enllà d'aquest epi­sodi que sem­bla no tenir solució i que pot com­pro­me­tre seri­o­sa­ment el futur del nos­tre aero­port, cal­dria més llum i taquígrafs sobre els con­ve­nis fir­mats i les nego­ci­a­ci­ons ober­tes. Espe­ci­al­ment quan hi ha diner públic pel mig, és a dir, diner de tots. Qui­nes eren les xifres fins avui? Què volien aug­men­tar els uns i reta­llar els altres? Quins acords està tan­cant Rya­nair, direc­ta­ment amb Aena, a l'aero­port del Prat en detri­ment del de Girona?

No es pot nego­ciar fora de tota lògica, com està fent Rya­nair. I si con­ti­nua rao­nant així, la nos­tra, de lògica –i el nos­tre sen­tit comú–, ens ha de por­tar a no voler nego­ciar més amb gent com aquesta. És millor no tenir cap tracte amb aquells que pre­te­nen fer xan­tatge a tota una comu­ni­tat que, fins avui, ha com­plert tots els seus com­pro­mi­sos, a través de les ins­ti­tu­ci­ons que la repre­sen­ten.

Pot­ser ha arri­bat el moment que l'aero­port de Girona i la soci­e­tat giro­nina bus­quin altres alter­na­ti­ves a Rya­nair. Sense fer volar coloms. Amb rea­lisme. I amb la ferma con­vicció que no volem, mai més, un aero­port fan­tasma en una de les prin­ci­pals demar­ca­ci­ons turísti­ques de l'Estat. Avui, més que mai, no ens ho podem per­me­tre.