L'estalvi comença pel vàter

La fàbrica d'ozó. A la planta baixa de la pro­moció de pisos hi ha l'habi­tació on s'han ins­tal·lat tots els apa­rells neces­sa­ris per crear aquest sis­tema, que, mit­jançant un trac­ta­ment d'ozó, per­met reu­ti­lit­zar les aigües bru­tes de les cases per omplir la cis­terna del vàter.

La quin­zena de veïns que vagin a viure a un dels habi­tat­ges públics que l'empresa muni­ci­pal Pumsa està cons­truint al car­rer Chur­ruca de Mataró es tro­ba­ran que con­su­mi­ran gai­rebé la mei­tat de l'aigua res­pecte a la resta dels mata­ro­nins. Quan es dut­xin o es ren­tin les dents a la pica del lavabo, l'aigua que en teo­ria es perd pel desguàs entrarà en un cir­cuit que la depu­rarà i la tor­narà a la cis­terna del vàter. L'inven­tor d'aquest sis­tema pio­ner en el trac­ta­ment d'aigües gri­ses i paten­tat en l'àmbit mun­dial, el mata­roní Xavier Doló, asse­gura que l'estalvi pot arri­bar fins al 50% del con­sum domèstic. I és que, segons alguns estu­dis, el vàter és el lloc de casa on es gasta més aigua.

El procés de depu­ració de l'aigua passa per diver­ses fases. Pri­mer s'eli­mi­nen els sòlids, després es deixa l'aigua sense partícules a través d'un fil­tre i, final­ment, se li aplica ozó per aca­bar de desin­fec­tar-la i dei­xar-la lliure de bac­te­ris, virus o fongs. Xavier Doló explica que l'ozó a la natura es pro­du­eix a través dels llamps; és a dir, quan hi ha una descàrrega elèctrica en con­tacte amb l'oxi­gen. «És això el que hem extra­po­lat en petit aquí», apunta el gerent de l'empresa Inno­va­ci­ons Tec­nològiques Doló, que també des­taca que entre els avan­tat­ges hi ha el fet que el man­te­ni­ment és molt econòmic perquè no s'apli­quen pro­duc­tes químics per depu­rar les aigües bru­tes. La ins­tal·lació d'aquest cir­cuit, que està cen­tra­lit­zat i a través d'un mis­satge de mòbil es pot enviar l'avís a la pro­pi­e­tat i al tècnic per una pos­si­ble ava­ria, costa al vol­tant de 1.000 euros per pis, però Xavier Doló s'afa­nya a pun­tu­a­lit­zar que, ate­ses les carac­terísti­ques d'aquest apa­rell, aviat s'amor­titza la inversió feta.

Els pisos públics del car­rer Chur­ruca seran els pri­mers a dis­po­sar d'aquest sis­tema, però també del de la reco­llida de les aigües plu­vi­als a través d'aquest mateix cir­cuit. L'experiència ha satis­fet tant l'Ajun­ta­ment que ja es plan­teja ins­tal·lar-lo també als habi­tat­ges públics que s'estan fent al car­rer Meléndez. Tot i que aquests són els pri­mers pas­sos, l'empresa ja pensa a inter­na­ci­o­na­lit­zar-se i aviat pre­veu obrir mer­cat a la Xina i al Bra­sil. En aquest últim cas, per a Doló, els Jocs Olímpics de Rio l'any 2016 podrien con­ver­tir-se en una gran opor­tu­ni­tat de negoci. L'empre­ne­dor avança que ja ha pre­sen­tat un pro­jecte per ins­tal·lar el seu sis­tema de rea­pro­fi­ta­ment d'aigua a 15.000 habi­tat­ges nous, entre els quals hi ha els de la futura vila olímpica.

El regi­dor d'Habi­tatge, Fran­cesc Tei­xidó (ERC), va recor­dar ahir durant la visita als habi­tat­ges del car­rer Chur­ruca que aquest pro­jecte va ser un dels gua­nya­dors del dar­rers pre­mis Cre@​tic de la inno­vació. «A banda del com­promís pel medi ambi­ent, l'Ajun­ta­ment, sem­pre que és pos­si­ble, intenta aju­dar els empre­ne­dors de la ciu­tat», va afe­gir-hi Tei­xidó, que con­si­dera que el de Doló és un invent com­pe­ti­tiu que, a més, es posa en línia, amb l'objec­tiu del govern muni­ci­pal de llui­tar con­tra el canvi climàtic.