El Parlament aprova la llei del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

El text es va aprovar amb el vot a favor del PSC, ERC i ICV, mentre que CiU i el PP s'hi van manifestar en contra

La llei es va apro­var per 70 vots a favor, 59 en con­tra i 3 abs­ten­ci­ons. D'aquesta manera, el Montgrí, les Medes i el Baix Ter s'han afe­git als parcs de la zona volcànica de la Gar­rotxa, el cap de Creus, els aigua­molls de l'Empordà i el Mont­seny, i al paratge natu­ral de l'Albera.

Com deia ahir el direc­tor ter­ri­to­rial de Medi Ambi­ent Emili San­tos, un cop apro­vada la llei, «ni les millors pre­vi­si­ons pre­ve­ien que es pogués apro­var tan de pressa». I més després d'un procés on hi ha hagut l'opo­sició fron­tal de col·lec­tius com ara els page­sos, bona part del sec­tor turístic de la zona i d'un seguit d'ajun­ta­ments lide­rats per Pals. En tot cas, i durant el tràmit d'esme­nes dels par­tits, s'han incor­po­rat algu­nes modi­fi­ca­ci­ons que han permès gua­nyar con­sens, com ara el reforç de les garan­ties del foment de l'acti­vi­tat agrària a tot el parc, o bé el pla específic de con­nec­ti­vi­tat ecològica a la zona de Vila­nera a l'Escala. Pel que fa a les reser­ves, la part ter­res­tre de les Medes serà reserva natu­ral inte­gral, que sig­ni­fica que caldrà una auto­rit­zació prèvia per acce­dir-hi i només s'hi podran fer tre­balls científics. A més, hi haurà les reser­ves natu­rals par­ci­als de la part marina de les Medes, de manera que tindrà una pro­tecció espe­cial que dero­garà la legis­lació que s'hi aplica actu­al­ment; i també la reserva dels aigua­molls del Baix Ter, per pre­ser­var la riquesa de les zones humi­des, que han dis­minuït nota­ble­ment les dar­re­res dècades. El con­se­ller de Medi Ambi­ent, Fran­cesc Bal­ta­sar, va defen­sar la pro­posta, i va recor­dar que hi haurà seus a l'Escala, a Pals, Tor­ro­e­lla i l'Estar­tit: «És un pas enda­vant sobre­tot qua­li­ta­tiu en la pro­tecció del ter­ri­tori», a part de des­ta­car la satis­facció per­so­nal que li pro­du­eix el parc, per les seves vin­cu­la­ci­ons amb el ter­ri­tori.

k

LA XIFRA

8.192

hectàrees.
Aquestes són les hectàrees totals que integraran el parc natural, 2.037 de les quals seran marines. Aquesta xifra es reparteix entre vuit municipis, tots del Baix Empordà tret de l'Escala, que hi aporta un 4% dels terrenys amb 296 hectàrees, principalment a la zona de Vilanera, que farà les funcions de connector amb el parc dels aiguamolls de l'Empordà. El municipi amb més territori dins el parc serà, però, Torroella de Montgrí, amb 4.515 hectàrees, un 55% de tot el que ocuparà l'espai protegit. De fet, això farà que un 68% de la superfície de Torroella sigui parc natural. Pals i Bellcaire hi aportaran unes xifres similars, 571 i 483 hectàrees respectivament, fet que representa un 7% i un 6% del parc. Finalment, Palau-sator, Ullà i Fontanilles hi tindran un 1% cadascun, mentre que Gualta quedarà amb una aportació més residual de 8 hectàrees, un 0,1% sobre el total.

Els propers passos

Un cop aprovada la llei, ara aquesta s'haurà d'anar desplegant. El govern ha anunciat que al parc del Montgrí se li destinaran 22 milions d'euros en 5 anys, que hauran de servir per adequar les seus i també anar organitzant els òrgans de gestió i el personal que hi treballarà. Els primers passos han de ser elaborar el decret que haurà de designar els membres de l'òrgan rector del parc, així com definir-ne l'òrgan gestor i l'equip tècnic, entre els quals s'haurà de designar un director. A part, el govern té a partir d'ara dos anys per redactar el pla especial de protecció, el marc que detallarà els àmbits i les actuacions a desenvolupar-hi. Llavors, en un any s'haurà de fer el pla d'usos i gestió, que és el que defineix les diverses activitats.

Un procés de set anys

Els primers treballs per definir la llei que es va aprovar ahir van començar en el període 2003-04, amb les primeres reunions entre el Departament de Medi Ambient i els ajuntaments i entitats. El 2005 es va fer el projecte preliminar de la llei, amb una proposta de límits, i un any més tard es va presentar la primera proposta. A mesura que se succeïen les reunions, el 2007 es va fer la modificació de la proposta, i el govern va acordar iniciar els tràmits de la llei. El 2008 es va fer la fase d'informació pública, i durant el 2009 es va anar redactant el projecte final. Enguany es van fer els tràmits de l'aprovació del projecte de llei, que es va anar tramitant fins a l'aprovació final d'ahir.

Els alcaldes favorables, a la tribuna

La discussió i aprovació de la llei va ser seguida des de la tribuna del Parlament pels dos alcaldes que estan a favor del parc, Josep Maria Rufí, de Torroella de Montgrí, i Estanis Puig, de l'Escala, que va acceptar la proposta de text després que s'hi introduïssin modificacions als terrenys que afecten l'Escala. Ullà i Gualta també hi han estat a favor, mentre que els alcaldes de Pals, Fontanilles i Palau-sator, han estat sempre molt bel·ligerants contra la proposta. Cap d'aquests va ser ahir al Parlament, però en canvi sí que hi va ser el regidor Jordi Trias, del PSC, i que forma part del govern de Pals. També hi havia Joan Ball-llosera, portaveu de la plataforma Defensem Catalunya i un dels pocs contraris al parc presents ahir al Parlament; i Joan Margall, exalcalde de Torroella, a part de diversos càrrecs del Departament de Medi Ambient, com ara el director territorial Emili Santos o la directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura. Després de la votació, Rufí va dir que el parc serà positiu des del punt de vista ambiental i turístic: «El parc ens posa al mapa, és compatible amb els usos actuals i el que caldrà serà fer-ne una gestió conjunta.» Puig també va valorar que els canvis que s'han introduït a la llei han permès que l'Escala s'hi senti identificat, i que ara això «dóna unes oportunitats de cara al turisme que aprecia la natura».

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.