«La cimera fracassa perquè els EUA i la UE cobren patent eòlica, solar i agrícola»

–«No es podia fer un acord sobre la base de la mer­can­ti­lit­zació del pla­neta. Quan es con­cep el pla­neta com una mer­ca­de­ria, amb el vent, l'aigua, la bio­di­ver­si­tat, la vida humana com a bé de mer­cat, l'acord no pot ser polític, cul­tu­ral i humà. Només pot ser comer­cial, econòmic i finan­cer. Els con­flic­tes d'interès econòmic entre els països par­ti­ci­pants i, sobre­tot, entre els països més potents –els Estats Units, la Unió Euro­pea, la Xina, l'Índia, Rússia i el Bra­sil– van fer que l'acord econòmic tam­poc fos pos­si­ble. I la causa prin­ci­pal de la manca d'acord econòmic és una qüestió de la qual no s'ha par­lat ni se'n parla: el dret de pro­pi­e­tat intel·lec­tual.»

–«M'explico. Avui, la trans­for­mació de l'eco­no­mia basada en els com­bus­ti­bles fòssils a una eco­no­mia d'ener­gies reno­va­bles està con­di­ci­o­nada per les patents indus­tri­als i les llicències. Per exem­ple, si la Xina ha de trans­for­mar tota la pro­ducció energètica en pro­ducció solar, ha de pagar la patent indus­trial a Ale­ma­nya, que és el pri­mer país amb patents solars i eòliques. En el camp de la pro­ducció agrícola ecològica, la Xina ha de pagar la majo­ria de patents als Estats Units. En la reunió pre­pa­ratòria de Bonn, la Xina i l'Índia van pro­po­sar el canvi dels drets de pro­pi­e­tat intel·lec­tual, i els Estats Units i la Unió Euro­pea van dir que no. Aquest és el pro­blema. La Xina i l'Índia no esta­ven dis­po­sa­des a pagar amb els seus diners el canvi de model energètic i econòmic que pre­te­nen els Estats Units i Europa. Hi ha una visió mer­can­ti­lista del pla­neta i un con­flicte d'interes­sos sobre qui ha de pagar la reno­vació del sis­tema energètic i econòmic del segle XXI.»

–«És clar que en té. La revisió del règim de pro­pi­e­tat intel·lec­tual és fona­men­tal. Fa anys que mol­tes orga­nit­za­ci­ons dema­nen que s'acabi la mer­can­ti­lit­zació dels micro­or­ga­nis­mes, les plan­tes, el sol, el vent, l'aigua i la terra. Però els que tenen el poder no volen can­viar. No es pot ser pro­pi­e­tari de la pluja! No es pot ser pro­pi­e­tari d'un micro­or­ga­nisme! Però avui és així, perquè el 1994 i el 1998 els Estats Units i la Unió Euro­pea van lega­lit­zar l'esta­bli­ment de patents de tots els orga­nis­mes vius. Si això no es can­via, no hi haurà una solució con­junta con­tra el canvi climàtic. Hi haurà les solu­ci­ons dels països domi­nants, però no una solució com­par­tida.»

–«Amb el sis­tema jurídic inter­na­ci­o­nal actual sobre la pro­pi­e­tat intel·lec­tual dels orga­nis­mes vivents i de l'ener­gia, serà impos­si­ble. Els euro­peus tenim el 48% de les patents indus­tri­als de l'ener­gia reno­va­ble. Sense pagar, la Xina no en pot fer, perquè seria il·legal. Cal un acord inter­na­ci­o­nal per com­par­tir els conei­xe­ments, el progrés i els bene­fi­cis del progrés. Si només els euro­peus, els ame­ri­cans del nord o els japo­ne­sos poden treure pro­fit dels nous ser­veis i pro­duc­tes rela­ci­o­nats amb la bio­tec­no­lo­gia o les ener­gies solar, marina i eòlica, els afri­cans, els asiàtics i els lla­ti­no­a­me­ri­cans s'hau­ran de limi­tar a pagar el nos­tre salt tec­nològic.»

–«Cap. Però el crit dels movi­ments soci­als a Copen­ha­guen va ser voci­fe­rant. Al vol­tant de cent mil per­so­nes es van mobi­lit­zar a la capi­tal danesa durant la cimera. Cap govern de les grans potències mun­di­als els va escol­tar. La jus­ti­fi­cació dels governs és la de sem­pre: ‘No podem can­viar aquest règim de pro­pi­e­tat intel·lec­tual perquè en depèn la super­vivència de la nos­tra eco­no­mia naci­o­nal en front de la com­petència dels altres països. I si ho can­viem, can­via tot.'»