«L'aigua embotellada no té totes les garanties que té l'aigua de l'aixeta»

–«És un cen­tre d'inves­ti­gació, però que també té un com­po­nent tec­nològic. Des del punt de vista de recerca té tres grans àrees: la pri­mera són els recur­sos –la gestió i la hidro­lo­gia, i l'impacte sobre els eco­sis­te­mes–; la segona àrea és la qua­li­tat, és a dir, la con­ta­mi­nació i la micro­bi­o­lo­gia, i la ter­cera gran àrea són tec­no­lo­gies, tant de trac­ta­ment com de sis­te­mes de suport a les deci­si­ons. A part hi ha un com­po­nent que és el Plan­tea, un pro­jecte que ser­virà per pro­var noves tec­no­lo­gies de trac­ta­ment. Espe­rem enge­gar-lo a finals del 2011 i anirà con­nec­tat a la depu­ra­dora de Quart.»

–«El pri­mer objec­tiu és la recerca, en qua­li­tat i escas­se­tat d'aigua, i un dels nos­tres com­pro­mi­sos amb la Gene­ra­li­tat és que hem d'acon­se­guir asso­lir presència en l'àmbit inter­na­ci­o­nal en el sec­tor científic, en publi­ca­ci­ons... Però l'ICRA també tindrà en el seu orga­ni­grama un con­sell empre­sa­rial, que es cons­ti­tuirà l'any que ve, en què tin­drem les empre­ses del sec­tor. Així els nos­tres objec­tius de recerca també esta­ran influ­en­ci­ats per la indústria i es podran gene­rar peti­tes empre­ses, però en una segona fase.»

–«Aquesta és una de les línies que tre­ba­lla­rem des de l'ICRA, perquè quan un país no té aigua has de bus­car recur­sos on sigui. Hem de pen­sar en des­sa­li­nit­zació, rege­ne­ració i recu­pe­ració de pous, que són les línies de l'ACA, així com la recu­pe­ració d'aqüífers. I això passa a tot el Medi­ter­rani.»

–«Els últims anys s'ha rebai­xat molt el cost de les mem­bra­nes, i el cost energètic també s'està estu­di­ant amb ener­gies alter­na­ti­ves. I hem de pen­sar que la rege­ne­ració de l'aigua resi­dual, amb garan­tia de qua­li­tat, té gai­rebé el mateix preu que la des­sa­li­nit­zació. Però hi ha un altre tema, el preu que paguem per l'aigua. No sur­ten els números, l'estem pagant més barata. Si volem aigua de qua­li­tat, com més en tin­gui més cara haurà de ser.»

–«L'aigua està molt con­tro­lada i té la màxima qua­li­tat. S'hau­ria de par­lar de l'aigua segons els paràmetres que s'han mesu­rat, perquè per exem­ple en una ampo­lla de plàstic només se'n mesu­ren alguns, men­tre que en l'aigua de l'aixeta se'n con­tro­len molts més. Per exem­ple, aquest any a Ale­ma­nya van fer un estudi sobre aigües d'ampo­lles de plàstic i de vidre, i van veure que en la de les de plàstic tenia efec­tes en orga­nis­mes com ara un car­gol. L'aigua embo­te­llada no té totes les garan­ties que té l'aigua de l'aixeta, perquè no es miren molts pro­duc­tes, o l'efecte del plàstic. Hi ha el tema del gust, però això és una altra cosa. En cap més aigua es miren tants paràmetres com en la de l'aixeta, i hi ha un gran des­co­nei­xe­ment en tot això.»

–«Espero que no. Ens hem de creure la tec­no­lo­gia, perquè és sufi­ci­ent per fer això. I tam­poc és l'aigua resi­dual rege­ne­rada la que va directa a la xarxa. Aquí a Cata­lu­nya les pro­ves que es fan són que l'aigua que surt es tracta en un ter­ci­ari, es torna a tirar al riu i, després, aquesta aigua bar­re­jada es tracta de nou. És una aigua que tindrà qua­tre trac­ta­ments, amb totes les garan­ties.»

–«L'aigua embo­te­llada bé que la paguem més, i si com­pa­rem aigua resi­dual i aigua de beguda els números sem­pre aca­ba­ran sor­tint. És un tema que tècni­ca­ment està resolt i no ha de pre­o­cu­par ningú.»

–«Els aqüífers han sigut els grans obli­dats. Fa 30 anys podies veure aigua d'un pou i ara no pots per nitrats i altres coses. Aquí hi ha hagut una agri­cul­tura inten­siva i nosal­tres matei­xos ens els hem car­re­gat. Per solu­ci­o­nar-ho calen pràcti­ques agrícoles millors i començar a recu­pe­rar-ne, com fa l'ACA, però reque­rirà molt d'esforç.»

–«Els últims anys s'ha avançat molt en tècni­ques de mesu­res, i s'hi tro­ben molts medi­ca­ments. En el Llo­bre­gat es tro­ben res­tes de 40 a 50 medi­ca­ments dife­rents, que no s'aca­ben d'eli­mi­nar a la depu­ra­dora i van al riu, i això veiem que està afec­tant l'eco­sis­tema. Per exem­ple estu­di­a­rem l'efecte dels antibiòtics als pous: si beus molt una aigua con­ta­mi­nada per antibiòtics, que vénen dels purins, t'hi creen resistències, com s'ha vist als Estats Units.»

–«No, perquè els trac­ta­ments ho dei­xen gai­rebé a zero. Els humans estem molt pro­te­gits, el pro­blema és l'eco­sis­tema, que està més cas­ti­gat.»

–«El pro­blema de tots els rius cata­lans és agri­cul­tura, rama­de­ria i nuclis urbans. També depèn del cabal, perquè si hi ha sequera el nivell de con­cen­tració és més ele­vat i la con­ta­mi­nació tindrà més impacte en els orga­nis­mes. Mal­grat tot, el Ter està millor que el Llo­bre­gat.»

–«Estem més pre­pa­rats que a altres llocs d'Espa­nya. L'ACA està fent els deu­res i tenim mol­tes dades de con­trol. El pro­blema és que la direc­tiva està pen­sada des del nord d'Europa, on hi ha molta aigua, i no hi ha paràmetres pel sud d'Europa, on n'hi ha menys. Un altre dels objec­tius de l'ICRA és tenir influència en tot l'àmbit Medi­ter­rani, d'on han de ser els nos­tres cli­ents i on Cata­lu­nya és un refe­rent.»