Bici a Reus, la unió fa la força

Hi ha actu­a­ci­ons polítiques que a vega­des fan caure en l'absurd qui les impulsa. Com pot ser, si no, que es doni la situ­ació que –codi de cir­cu­lació en mà– a alguns car­rers on s'ha pro­hi­bit recent­ment cir­cu­lar en bici per Reus puguin pas­sar-hi tota classe de vehi­cles? O és que, posem per cas, cir­cu­lar un dis­sabte a la tarda pel car­rer Mon­te­rols en cotxe no es per­cep com un entor­pi­ment de la mobi­li­tat dels via­nants?

Comença a ser hora que a Reus es deixi de jugar al gat i al ratolí en el tema de les bici­cle­tes. Que es tre­ba­lli des de la col·labo­ració entre àrees (i per què no des la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana d'usu­a­ris de la bici i de via­nants!) per fomen­tar i con­so­li­dar un mitjà de trans­port salu­da­ble, barat i poc con­ta­mi­nant.

I qui no ho vul­gui veure no només des­a­pro­fita les pos­si­bi­li­tats d'una ciu­tat medi­terrània amb una oro­gra­fia propícia per a aquest ús, sinó que també des­a­pro­fita les poten­ci­a­li­tats de per­so­nes i enti­tats que apos­tem per aquesta manera de moure'ns per la ciu­tat. I l'exem­ple més clar és la ini­ci­a­tiva ciu­ta­dana que han impul­sat dife­rents enti­tats per acon­se­guir la con­vivència entre la bici­cleta i altres mit­jans. Des d'aquesta tri­buna, doncs, ofe­rim el nos­tre suport per imple­men­tar aquest objec­tiu com­par­tit. Un objec­tiu que bene­fi­cia tot­hom i no va en con­tra de ningú.

Ben al con­trari, enca­par­rar-nos a limi­tar aquest mitjà con­tra­diu polítiques ja ence­ta­des des de fa anys pel mateix Ajun­ta­ment. En una dècada, pas­sar de menys d'un quilòmetre de car­ril bici a superar la vin­tena; la ins­tal·lació de pàrquings per a bicis en 25 punts de la ciu­tat; la posada en marxa de pro­gra­mes de sen­si­bi­lit­zació ende­gats per l'Espai d'Infor­mació Ambi­en­tal (EIA); l'orga­nit­zació anual d'una impor­tant peda­lada mas­siva que per­met conèixer el terme des de dalt de la bici d'una manera salu­da­ble i fami­liar; o la pro­posta de pla de mobi­li­tat urbana (PMU), o l'estudi de la pos­si­bi­li­tat de tirar enda­vant el bicing a la ciu­tat...

A la vida resulta un signe de madu­resa abor­dar els pro­ble­mes quan es plan­te­gen, el con­trari de negar-los, que és mos­tra de pre­potència i poca fle­xi­bi­li­tat. Si a Reus es detec­ten usu­a­ris de la bici­cleta que no res­pec­ten els drets dels via­nants, estem d'acord que es pren­guin mesu­res per evi­tar-ho. Una altra cosa és que es vul­gui fer pagar als ciclis­tes que res­pec­tem les nor­mes els plats tren­cats d'aquells que no res­pec­ten la con­vivència de tot­hom. No sigui que paguem jus­tos per peca­dors.

(*) Por­ta­veu del grup muni­ci­pal d'ICV-EUiA